Islàndia la revolució silenciada

Els mitjans de comunicació han cobert els esdeveniments de Tunísia, que han desembocat en la fugida del tirà Ben Ali, tan demòcrata per occident fins abans d’ahir i alumne exemplar del FMI, i les protestes que s’han anat succeint en diversos països del Nord d’Àfrica. Però, una altra “revolució” que té lloc des de fa dos anys ha estat convenientment silenciada pels mitjans de comunicació al servei de les plutocràcies europees. Ha passat a la mateixa Europa (en el sentit geopolític), en un país amb la democràcia probablement més antiga del món, els orígens de la qual es remunten a l’any 930, i que va ocupar el primer lloc a l’informe de la ONU de l’Índex de Desenvolupament Humà de 2007/2008.

Es tracta d’Islàndia, on es va fer dimitir a un govern al complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir de pagar el deute que aquests han contret la Gran Bretanya i Holanda, a causa de la seva execrable política financera, i s’acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seva constitució. I tot això de forma pacífica: a cop de cassola, crits i un precís llançament d’ous. Aquesta ha estat una revolució contra el poder polític-financer neoliberal que ens ha conduït fins a la crisi actual.
Què passaria si la resta de ciutadans europeus en prenguessin exemple?Aquesta és, breument, la història dels esdeveniments:
A finals de 2008, els efectes de la crisi en l’economia islandesa són devastadors. A l’octubre es nacionalitza Landsbanki, principal banc del país. El govern britànic congela tots els actius de la seva subsidiària Icesave, amb 300.000 clients britànics i 910 milions de euros invertits per administracions locals i entitats públiques del Regne Unit.  A Landsbanki el seguiran els altres dos bancs principals, el Kaupthing el Glitnir. Els seus principals clients estan en aquest país i a Holanda, clients als que els seus estats han de reemborsar els seus estalvis amb 3.700 milions d’euros de diners públics. En aquells dies, el conjunt dels deutes bancaris d’Islàndia equival a diverses vegades el seu PIB. D’altra banda, la moneda es desploma i la borsa suspèn la seva activitat després d’un enfonsament del 76%. El país està en fallida. El govern demana oficialment ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI), que aprova un préstec de 2.100 milions de dòlars, completat per altres 2.500 milions d’alguns països nòrdics.
Les protestes ciutadanes davant del parlament en Reykjavik van en augment. El 23 de gener de 2009 es convoquen eleccions anticipades i tres dies després, les cassolades ja són multitudinàries i provoquen la dimissió del Primer Ministre, el conservador Geir H. Haarde, i de tot el seu govern en bloc. És el primer govern  i únic que cau víctima de la crisi mundial.
El 25 d’abril se celebren eleccions generals de les que surt un govern de coalició format per l’Aliança Social-demòcrata i el Moviment d’Esquerra Verda, encapçalat per la nova Primera Ministra Jóhanna Sigurðardóttir.
Al llarg del 2009 continua la pèssima situació econòmica del país i l’any tanca amb una caiguda del PIB del 7%. Mitjançant una llei àmpliament discutida en el parlament es proposa la devolució del deute a Gran Bretanya i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions d’euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els propers 15 anys al 5,5% interès.

La gent es torna a tirar al carrer i demana sotmetre la llei a referèndum. El gener de 2010 el President,Ólafur Ragnar Grímsson, es nega a ratificar i anuncia que hi haurà consulta popular.

Al març es celebra el referèndum i el NO al pagament del deute arrasa amb un 93% dels vots. La revolució islandesa aconsegueix una nova victòria de forma pacífica.
L’FMI congela les ajudes econòmiques a Islàndia a l’espera que es resolgui la devolució del seu deute.
A tot això, el govern ha iniciat una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta una ordre internacional d’arrest contra l’ex-president de l’Kaupthing, Sigurdur Einarsson.
En aquest context de crisi, es tria una assemblea constituent el passat mes de novembre per redactar una nova constitució que reculli les lliçons apreses de la crisi i que substitueixi la actual, una còpia de la constitució danesa. Per a això, es recorre directament al poble sobirà. Es trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s’han presentat a les candidatures, per a la qual només era necessari ser major d’edat i tenir el suport de 30 persones. L’assemblea constitucional començarà el seu treball al febrer de 2011 i presentarà un projecte de carta magna a partir de les recomanacions consensuades en diferents assemblees que se celebraran per tot el país. Haurà de ser aprovada per l’actual Parlament i per qual es constitueixi després de les pròximes eleccions legislatives.
I per acabar, una altra mesura “revolucionària” del parlament islandès: la Iniciativa Islandesa Moderna per a Mitjans de Comunicació (Icelandic Modern Mitjana Initiative), un projecte de llei que pretén crear un marc jurídic destinat a la protecció de la llibertat d’informació i d’expressió. Es pretén convertir el país en un refugi segur per al periodisme d’investigació i la llibertat de informació on es protegeixen fonts, periodistes i proveïdors de Internet que allotgin informació periodística, l’infern per als EUA i el paradís per Wikileaks.

Doncs aquesta és la breu història de la Revolució Islandesa: dimissió de tot un govern en bloc, nacionalització de la banca, referèndum perquè el poble decideixi sobre les decisions econòmiques transcendentals, empresonament de responsables de la crisi, reescriptura de la constitució pels ciutadans i un projecte de blindatge de la llibertat d’informació i d’expressió.

¿S’han vist imatges dels fets per la TV?  Sería poder evidenciar quines han estat les solucions adoptades en els altres paísos que han estat  l ‘inici d’un procés de socialització de les pèrdues amb retalls socials i precarització de les condicions laborals.

Alguns diran que Islàndia és una petita illa de només 300.000 habitants, amb un entramat social, polític, econòmic i administratiu molt menys complex que el d’un gran país europeu, i per tant que és més fàcil organitzar-se i dur a terme aquest tipus de canvis. No obstant això és un país que, encara que tenen gran independència energètica gràcies a les seves centrals geotèrmiques, té molt pocs recursos naturals i té una economia vulnerable les exportacions depenen en un 40% de la pesca. També n’hi ha que diran que han viscut per sobre de les seves possibilitats endeutant-se i especulant al casino financer com el que més, i és cert. Igual que ho han fet la resta dels països guiats per un sistema financer liberalitzat fins a l’infinit pels mateixos governs irresponsables i suïcides que ara es tiren les mans al cap. El país ja ha iniciat negociacions per entrar a la Unió Europea.

Islàndia: La revolució silenciada

FCONGDH

http://www.dretshumans.cat/node/738

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s