L’indult a Alfredo Sáenz, del Banco Santander

L’indult a Alfredo Sáenz i la premsa amb manilles

Ignasi Pujol, Diari Ara

El tractament que alguns mitjans de comunicació han conferit a l’indult del govern espanyol en funcions al conseller delegat de Banco Santander, Alfredo Sáenz, m’ha fet sentir vergonya aliena. Pocs diaris (per no dir cap) han tractat a fons aquest tema.

El gran diari de referència a Espanya, El País, va despatxar la informació amb una capçalera de quatre mitges columnes, mentre El Mundo va tractar la notícia a doble pàgina. L’ABC, capçalera; La Razón, dues columnes. Perdoneu l’autobombo, però em consola veure com l’ARA va ser possiblement el diari editat a Catalunya que va explicar de forma més exhaustiva l’afer (El Periódico va dedicar tres mitges columnes com a complement a un altre article i La Vanguardia va fer una capçalera).

Em sembla especialment sagnant el cas dels diaris econòmics. Un d’ells, el líder indiscutible del mercat, pràcticament amaga la informació en un text a dues columnes (quan sovint fins i tot obre la secció de Finances amb emissions de cèdules hipotecàries de la mateixa entitat). Dos apunts aclaridors. Primer: El mateix dia, el mateix rotatiu llueix sis pàgines abans un reportatge a una pàgina sobre el mundial de Fórmula 1 patrocinada pel Santander. Segons: També el mateix dia el mateix diari destina més espai a l’escàndol de les pensions de directius de Caixa Penedès (un tema certament escandalós, però m’agradaria veure com s’hagués tractat si hagués afectat a entitats financeres més poderoses).

Banco Santander va destinar 634 milions d’euros a publicitat durant l’any passat, segons l’informe anual del banc presidit per Emilio Botín. No voldria semblar ingenu. Tots tenim les nostres misèries, però evidenciar-les d’aquesta manera em sembla un insult a la professió i, sobretot, als lectors.

No voldria ser jo qui jutgés a Alfredo Sáenz. Tampoc cal. Ja ha estat condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte d’acusació falsa contra uns creditors del Banesto, entitat de la qual n’era president. Les principals associacions de jutges van criticar la mesura unilateral del govern espanyol i van demanar explicacions sobre les motivacions de l’indult. No crec que arribin mai.

M’esgarrifa especialment el cinisme exhibit en aquest indult pel PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba es va passar bona part de la campanya a les eleccions generals del 20-N atiant el populisme contra la banca, parlant de nous impostos especials per als banquers i poc menys que demonitzant-los en el seu forçat gir a l’esquerra. Al PP, ni dir-ho, li ha anat fenomenal que hagin estat els socialistes els que han assumit aquesta incòmode decisió.

Fora dels diaris queden els interessos creuats dels bancs amb els partits polítics. Per exemple: El Tribunal de Comptes va publicar que tenia dubtes sobre un deute de 12 milions d’euros que el PSOE arrossegava amb el Santander des del 1987 i que el 2006 es va refinançar (no se sap si condonar).

Alfredo Sáenz, de 69 anys i conseller delegat del Santander des del 2002, és el banquer més ben pagat d’Espanya. L’any passat va rebre un sou de 9,179 milions d’euros. L’indult del govern suposa que pot mantenir-se en el càrrec, al no veure’s compromesa formalment l’”honorabilitat” que exigeix el Banc d’Espanya als directius de la banca.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s