L’estratègia del Capital – Seminari Taifa

L’estratègia del Capital

Un informe del Seminari d’Economia Crítica Taifa

En les 62 pàgines      d’aquest informe “La estrategia del capital”, el número 8 de la      sèrie d’Informes d’Economia publicat el setembre de 2011, els      col·laboradors del Seminari d’economia crítica Taifa Xavier      Badenes, Miren Etxezarreta, Ivan Gordillo, Elena Idoate, José      Iglesias, Francisco Ferrer, Joan Junyent, Francisco Navarro i      Ramon Ribera parlen de la relació entre el Capital i l’Estat, de      la crisi del deute a l’ajustament, de les privatitzacions com a      element de la batalla del Capital per a apropiar-se d’allò que és      públic i sobre l’economia furtiva del Capitalisme.

Obrir l’informe

A l’iniciar-se la      crisi va haver-hi bastantes persones de bona voluntat, crítiques      amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria      suposar un canvi important en aquest i que permetria, almenys,      establir alguns controls i regulacions que contribuirien a      pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període      del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era      una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per      contra, el gran capital, tant financer com industrial, està      aprofitant la crisi per a realitzar una molt profunda      reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, que      està suposant un gravíssim deteriorament en les condicions de vida      i treball de les classes populars, així com en els seus drets      socials, polítics i encara en els drets humans fonamentals.

Les transformacions      que la crisi està facilitant en tot el món ric, —l’àmbit de      l’economia ‘occidental’, el qual fins a fa poc es considerava      dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia enfront      del creixement d’altres grans països—, permeten als grans capitals      no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de      benefici així com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial.

Per a això, enfront de      les creixents contradiccions d’un capitalisme senil (Samir Amin)      s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb      qui no té més remei que compartir la riquesa que es produeix.

Al mateix temps, més      en uns països que en uns altres, però en general en tot el món      desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest      atac: uns grups no senten encara amb suficient força el seu      impacte negatiu com per a rebel·lar-se, uns altres estan      anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum acrescut      en comparació de les seves situacions anteriors i no volen fer res      que pugui posar-lo en perill, i uns altres, per fi, es debaten en      la impotència i la desesperació; actituds totes que faciliten la      consecució dels objectius del capital.

Fins a ara l’evolució      de la crisi està duent a una gran reestructuració del capitalisme      global, que adquireix característiques específiques en els països      rics i les repercussions dels quals en els països de segon o      tercer nivell dintre d’aquests —els denominats PIGS o PIIGS      (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya o els mateixos més Itàlia en      la segona versió) i els països de l’Est d’Europa— està arrasant      amb les condicions de vida i treball i els drets civils de les      seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuració en      el cas d’Espanya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s