El fracàs de les retallades – Vicenç Navarro

El dogma neoliberal que ha estat imposant unes  polítiques d’austeritat amb retallades molt marcades de la despesa  pública, incloent de la despesa pública social (en transferències –com  pensions i ajudes a les famílies–, així com en despeses en serveis  públics de l’Estat del benestar –com sanitat, educació, serveis de  dependència, escoles d’infància, habitatge social, serveis socials i  altres–, que determinen en gran manera la qualitat de vida i el benestar  de la gran majoria de la població), ha dominat tot el discurs i la  pràctica política del Consell Europeu, de la Comissió Europea, del Banc  Central Europeu, del Fons Monetari Internacional i de la majoria de  governs de la UE durant aquests anys de crisis.
Aquestes polítiques de retallades han estat  particularment accentuades en els països que despectivament es coneixen  en la terminologia anglosaxona com PIGS (porcs), i que inclouen a  Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya (Spain) als quals últimament han  afegit una altra I (PIIGS), a l’incloure’s Itàlia.
Tals retallades s’han presentat com necessaris per a  recuperar la “confiança dels mercats financers”, frase gastada que s’ha  utilitzat amb gran freqüència per a justificar-los. Altra frase també en  gran ús en la saviesa convencional neoliberal és la necessitat de  “mostrar responsabilitat fiscal”, com si responsabilitat i retallades  fossin sinònims. Ara bé, una simple anàlisi de les dades mostra que, a  pesar que aquells països han estat retallant i retallant, la famosa  “confiança dels mercats” no ha aparegut per cap part. Els interessos del  deute públic en la majoria d’aquests països han continuat elevadíssims,  amb nivells insostenibles en tots ells. La desconfiança continua a  pesar de les retallades, i això ha ocorregut país per país.
A Espanya hi ha hagut unes retallades sense precedents  (accentuats ara més amb el Govern del Partit Popular), aprovant-se fins i  tot una reforma de la Constitució que dificultarà en el futur la  reducció de l’enorme dèficit de despesa pública social que té Espanya,  el més baix, per cápita, de la UE-15 (el grup de països de la UE amb  semblant desenvolupament econòmic al nostre).
A pesar d’aquestes retallades, els interessos del deute  públic han anat pujant de manera tal que el president Rajoy ha indicat  que portarà a terme les reformes que va fer Portugal quan va ser  intervingut, possibilitat que el president Zapatero creia haver evitat  amb les seves polítiques de retallades, les quals es justificaven per a  prevenir el que ha acabat passant. Cap llavors fer-se la pregunta de com  es justifica tant retall quan la famosa “confiança dels mercats  financers” no ha aparegut per cap part?
Una situació semblant ha tingut lloc a Grècia, on les  retallades estan generant una gran agitació social, sense que els  interessos del deute hagin baixat. Abans al contrari, han arribat a uns  nivells insostenibles. Un cas semblant és el d’Irlanda, on a pesar de  les retallades de les pensions (de més del 10%) i de la reducció sense  precedents dels beneficis socials i de l’ocupació en els serveis de  l’Estat del benestar, els interessos del deute públic continuen ofegant  al deute públic. I el mateix està passant a Itàlia.
Tots aquests països PIIGS han estat governats per  partits conservadors (dictatorials en el cas de Grècia, Portugal i  Espanya) en la majoria del període post II Guerra Mundial, sent les  forces conservadores encara les dominants en la seva vida política i  mediàtica. En tots aquests països –al revés que en el nord d’Europa– el  món del treball és feble i el del capital (hegemonitzat pel capital  financer) és fort. En conseqüència, tenen polítiques fiscals  regressives, enormes fraus fiscals i estats del benestar poc  desenvolupats. I en tots ells la reducció del dèficit públic ha estat  primordialment a força de retallades de la despesa pública social.
A pesar d’això, el seu deute públic, com percentatge del  PIB, ha continuat augmentant des de 2007 sense que les retallades  l’hagin reduït. A Espanya ha pujat del 36% del PIB al 68%, a Portugal  del 68% al 102%, a Grècia del 107% al 161%, a Irlanda del 25% al 107% i a  Itàlia del 103% al 120%. En realitat, aquestes retallades han  empitjorat la situació en lloc de millorar-la, tal com alguns de  nosaltres vam predir. Els famosos “mercats” creuen que, tret que  creixin, aquests països mai podran pagar el seu deute. I tals retallades  estan dificultant que creixin. Com ha dit Wolfgang Munchau, codirector  del Financial Times: “No entenc com algú amb formació macro-econòmica i  amb un mínim d’honestedat i decència pot donar suport avui la fantasia  que les polítiques d’austeritat estimulen l’economia” (“Why Europe’s  Officials Lose Sight of the Big Picture”, The Financial Times,  16/10/11).
Per fi comença a percebre’s que alguna cosa no funciona  amb les retallades. Fins i tot els neoliberals comencen a dir que tals  retallades han d’anar acompanyades d’un estímul econòmic. Però  assumeixen erròniament que la falta de creixement econòmic (que abans  deien que es devia a l’inexistent excessiva despesa pública) la causen  els salaris “excessivament alts”. Segons tal dogma, els sous han de  reduir-se, la qual cosa enfonsarà encara més les economies de tals  països, perquè el major problema que tenen aquestes és la falta de  demanda, resultat de l’enorme descens de les rendes del treball (que han  disminuït la capacitat adquisitiva de la majoria de la població) i de  l’especulació financera, conseqüència de l’obscè creixement de les  rendes del capital financer, i que ha provocat l’escassesa de crèdit.
La baixada dels salaris, juntament amb la reducció de la  despesa pública, reduirà encara més tal demanda, duent-nos a una Gran  Depressió. En realitat, per a amplis sectors de les classes populars, la  Gran Depressió ja està aquí.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s