David Portabella – Els oblits dels rescatadors

La recessió ha embrutat la paraula rescat fins a fer-la indesitjable per als teòrics beneficiaris. El manual de socors que la troica invoca sempre com el menú únic i tècnic de la solució, però, té ideologia? Si bé la fita del nord d’Europa i de la troica (BCE, FMI i Comissió Europea) és imposar l’anhelada austeritat a tots nivells als dispersos veïns del sud, els sacrificis recauen invariablement en les classes mitjanes i baixes, que són les que s’empobreixen al dictat de Brussel·les. En la cursa per estalviar i reactivar els ingressos, curiosament, no hi figura mai la petició d’elevar l’impost de societats o de les sicavs (2%) pel qual tributen les grans fortunes, ni endurir el setge a l’evasió fiscal o prescindir del multimilionari capritx d’organitzar uns Jocs Olímpics a les portes de sol·licitar un rescat, com és ara el cas espanyol amb Madrid 2020.

Els oblits dels rescatadors a l’hora d’imposar els sacrificis als rescatats són el que la politòloga Sandra León denuncia com una “devaluació interna selectiva”. La raó: si bé abans el ministre d’Economia devaluava la pesseta (Carlos Solchaga ho va fer un 8% el 1993) i això empobria la butxaca de tothom, ara Madrid no té influència sobre l’euro i els ajustos de Brussel·les empobreixen només els sectors socials mitjans i baixos.

Per què l’aposta per allargar la jubilació als 67 anys no s’acompanya del setge a les prejubilacions d’elit? Per què el setge al salari mínim no s’acompanya d’un sostre als sous dels grans consells? Sense que li ho demanés ningú, el màxim que ha ofert el ministre d’Economia, Luis de Guindos, és pregar als executius que es rebaixin el sou i “comparteixin la càrrega dels ajustos”. El president de Repsol, Antoni Brufau, li va replicar burxant en la contradicció d’elevar la càrrega fiscal a la classe mitjana i no alegrar-se de cobrar la dels rics: “Aquests sous porten aparellats la major fiscalitat d’Europa, sobretot a Catalunya, i el 56% va a parar a l’Estat, així que les arques públiques haurien d’estar més contentes.”

Davant el plat únic de la troica, els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) ofereixen una dieta alternativa que permetria recaptar 11.300 milions a Catalunya i 63.000 milions al conjunt de l’Estat. El pla ofereix reduir l’economia submergida només en deu punts (reportaria 7.175 milions addicionals a Catalunya i un total de 38.500 milions a l’Estat), un nou tipus del 35% a societats per a firmes que facturin més d’un milió d’euros (3.078 milions extres a Catalunya i 13.943 a l’Estat), un impost sobre la riquesa (805 milions a Catalunya i 3.399 milions a l’Estat) i un impost a les transaccions financeres (4.500 milions més per a l’Estat). Revisant el menú d’austeritat imposat a Grècia i Irlanda (2010) i a Portugal (2011), no hi ha cap ingredient dels de Gestha a les receptes que, unívocament, s’entesten a rebaixar sous (públics i privats) i apujar l’IRPF i l’IVA.

Els tècnics de Gestha, però, alerten que l’alça de l’IVA sempre és “injusta”, perquè qui menys ingressos té és qui més percentatge dels ingressos destina al consum, mentre que qui més té pot estalviar-ne una part i esquivar l’IVA.

En un nítid avís que l’obsessió per rebaixar els salaris més baixos no és passatgera, l’últim butlletí del BCE anima l’Estat espanyol i la resta d’atrapats a reduir el salari mínim. És a dir, insinua que els 641 euros espanyols i els 485 euros portuguesos (aquests ja rebaixats per la troica) encara són massa elevats.

Paral·lelament, no hi ha ni un sol cervell de la troica angoixat perquè Bankia, que consumirà la majoria del primer rescat de 30.000 milions, abarateixi la factura de diner públic venent les participacions a Iberia, Indra o Deoleo (l’antiga SOS Cuétara). Ras i curt: ningú exigeix a Mariano Rajoy que deixi de
ser accionista de companyies aèries i de galetes per tal que amb les vendes rebaixi la factura en nom de l’austeritat.

En aquest tauler de joc, experts com ara el professor del CSIC Josep Maria Colomer plantegen la creació d’impostos europeus i, a canvi, que siguin aquests dirigents europeus els que rendeixin comptes a les urnes. “Tots sabem el que hem de fer, el que no sabem és com ser elegits després”, ironitzava a l’inici de la crisi el president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Els estats rescatats sospiten que la solució ideada per la troica és dictar un ajust selectiu aprofitant que els cervells pretesament tecnòcrates esquiven sempre les urnes.

 Font: El Punt Avui
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s