Carta d’un pedagog: L’escola, contra les cordes

La mal anomenada crisi ha castigat tota mena de sectors i àmbits de la societat. L’escola pública no n’ha estat una excepció. Així s’enceta un curs dur i difícil en què la supressió de mestres, l’augment de la precarietat laboral del personal interí i substitut, el fet de no cobrir les baixes del personal fins al desè dia de malaltia, l’augment d’alumnes per aula, l’augment de l’horari lectiu dels mestres, la reducció del pressupost de funcionament dels centres, deixa tocada, es digui el que es vulgui, la qualitat del sistema educatiu. Una qualitat que s’ha bastit al llarg de molts anys i que, en bona part, ha estat fruit també de la voluntat i professionalitat dels ensenyants, uns docents que abans que funcionaris són mestres i estimen la professió. I per aquesta mateixa raó se senten desanimats i maltractats.

Caldria, doncs, que ens deixem tots plegats d’eufemismes i diguem les coses pel seu nom. Segurament haurem d’empassar-nos declaracions dels responsables educatius de l’estil que el curs comença amb normalitat. Però més valdria fer un esforç de sinceritat i reconèixer que s’està asfixiant l’escola i que, almenys, hauríem de deixar-la treballar amb tranquil·litat traient-la del punt de mira a què ha estat sotmesa els darrers temps.

L’escola del nostre país no es mereix aquest tracte. Tots sabem que la situació econòmica és molt difícil, però hi ha sectors que s’aguanten amb equilibris extremadament delicats. Un suport a un alumne amb dificultats sovint depèn d’aquella hora, d’aquell mestre que queda alliberat per un company que el substitueix. Projectes construïts pas a pas i amb molt d’esforç se sustenten amb aquell mig mestre de més que potser ara s’ha suprimit. Aquell desdoblament de grup, que permetia un treball de qualitat, queda volatilitzat. No ens enganyem, el curs s’inicia amb una gran preocupació.

Potser més que mai, és el moment d’enfortir els projectes educatius, de fer forta la comunitat educativa. Les famílies han de jugar un paper clau en aquesta nova situació que tenim davant. Al cap i a la fi, elles són les usuàries d’aquest servei públic i en rebran les últimes conseqüències. Potser caldrà recuperar antigues formes de participació a les escoles que permetin suportar les dificultats presents. Tota ajuda serà poca.

Ara bé, per aquest camí, sense voler ser apocalíptic, podem retrocedir a l’escola de fa 30 anys i això seria imperdonable. La nostra societat no s’ho pot permetre. Més alumnes per aula, menys mestres i menys recursos és fer una escola més selectiva, més jeràrquica i més segregadora, molt allunyada de l’escola integradora, oberta i participativa que acompanya el creixement personal de cadascú.

Font: USTEC

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s