Es facilita als ciutadans un escrit per a la suspensió immediata del desnonament

Requereix al jutjat, amb fonaments jurídics, la paralització de l’execució hipotecària fins la modificació de la llei processal pel Govern o que el Tribunal de Justícia de la UE resolgui la qüestió prejudicial sobre el sistema d’execució hipotecari espanyol.

El Consell General de l’Advocacia Espanyola ha posat a disposició de tots els ciutadans afectats per execucions hipotecàries i les associacions de consumidors un escrit dirigit a l’òrgan judicial competent perquè acordi la suspensió immediata del desnonament de l’habitatge subjecte al préstec hipotecari.

L’escrit fonamenta les seves al·legacions per paralitzar el desnonament en la “situació d’emergència social causada per les més de 400.000 execucions hipotecàries que s’han produït a Espanya des de 2007” i les milers que s’estan tramitant. Cal tenir en compte que l’article 3.1 del Codi Civil estableix que les normes jurídiques han d’interpretar d’acord “a la realitat social del temps en què han de ser aplicades”, que en els actuals moments exigeix ​​una clara visió pro ciutadà.

El document, fruit de la sensibilitat comuna sobre el tema de l’habitatge d’institucions com la PAH i els Col·legis d’Advocats, ha estat confeccionat per de lletrats d’ambdós organismes. En molts dels procediments seguits, els afectats, donada la seva precària situació econòmica, no han pogut designar advocat i procurador que els defensi i representi, de manera que els processos judicials s’han seguit en situació de rebel·lia.

Els desnonaments massius en l’actual entorn de crisi econòmic-financer i amb alta taxa d’atur comporten a la pràctica de desallotjaments forçosos incompatibles amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, ratificat per Espanya i que forma part del nostre ordenament jurídic. També es demana la paralització de l’execució hipotecària per la imminent resolució del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre la qüestió prejudicial C415/2011 plantejada pel Jutjat Mercantil 3 de Barcelona perquè valori si el sistema d’execució hipotecari espanyol respecta els paràmetres mínims exigits per la normativa comunitària de tutela de consumidors i usuaris.

La Comissió Europea, en el seu informe de febrer de 2012, aportat al procediment, adverteix que la Llei d’Enjudiciament Civil no respecta el dret de la UE si manté un sistema d’oposició per clàusules abusives que només es pot activar un cop efectuat el llançament de l’habitatge del deutor i si els interessos moratoris aplicats al ciutadà fossin desproporcionats. més les conclusions de l’advocada general del TJUE, presentades el passat 8 de novembre, són contundents en sostenir que la normativa espanyola sobre desnonaments vulnera la legislació comunitària per ser incompatible amb la Directiva 93/13/CEE del Consell sobre clàusules abusives en contractes celebrats amb persones que han subscrit un préstec hipotecari.

Escrit:

Escrit de suspensió d´execucions hipotecàries from CGT Catalunya

Font: CGT, Xavier Pita

Més de 20 milions de persones viuen en situació de precarietat a l’estat espanyol

La taxa de precarietat a Espanya, que inclou nuclis familiars amb ingressos conjunts iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, així com famílies sense ingressos, es va incrementar fins a arribar al 43,7% de la població, de manera que en l’actualitat afecta un total de 20,6 milions de persones. Agències

La crisi ha augmentat en dos milions més el nombre de persones adultes que viuen en situació de precarietat, degut sobretot al repunt de l’atur, a la reducció de salaris i als ajustaments duts a terme pel Govern en els últims anys, segons es desprèn l’informe ’Adéu a les classes mitjanes’, elaborat pel col · lectiu de tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), presentat avui en el seu XII Congrés anual, celebrat a Bilbao .

L’informe, elaborat a partir de dades oficials de diferents organismes estatals i autonòmics, revela que la taxa de precarietat a Espanya , que inclou nuclis familiars amb ingressos conjunts iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, així com famílies sense ingressos, es va incrementar fins arribar al 43,7% de la població, de manera que en l’actualitat afecta un total de 20,6 milions de persones.

D’aquesta manera, segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda, les rendes de les llars mileuristes es concentren, sobretot, entre els assalariats que sumen 16 milions, seguits pels adults sense ingressos (2,9 milions) i els autònoms (gairebé 1 , 7 milions).

A finals de 2007, quan tot just es començaven a notar els efectes de la crisi, la precarietat s’estenia al 40% de la població, uns 18,5 milions de persones, entre els quals es comptabilitzaven 2,1 milions d’adults sense ingressos, 744.000 menys que ara.

300 MILIONS MENYS PER LA TRIBUTACIÓ DE LES SICAV.

Des de llavors, els rendiments del treball dels assalariats i autònoms no han deixat de caure, mentre que, per contra, les rendes altes han invertit gran part del seu capital en diferents instruments com les SICAV, societats patrimonials i altres instruments d’inversió per reduir o eludir els pagaments al Fisc. De fet, Hisenda perd anualment prop de 300 milions d’euros per la baixa tributació de les societats d’inversió, que se situa en només un 1%.

Segons Gestha, aquesta quantitat és només la “punta de l’iceberg” , que amaga una bossa de rendes del capital i plusvàlues de “dimensions gegantines” en mans dels accionistes que no tributen en l’IRPF, mentre no retirin la seva participació. Per la seva banda, les grans fortunes eviten retirar els seus fons per no pagar al fisc.

L’elevada taxa de precarietat és diferent en funció del lloc de residència de les persones que es troben en aquesta situació. D’aquesta manera, amb el 53% i el 51% respectivament, Extremadura i Andalusia són les comunitats amb una major precarietat, seguides de Múrcia (47,7%) i Galícia (47,7%). Per la seva banda, Navarra i el País Basc registren la menor precarietat de l’Estat, amb el 22,2% i el 24,1%, respectivament.

Així mateix, els contribuents més benestants també han evitat tributar el gruix del seu patrimoni a l’IRPF, declarant com guanys de capital, el gravamen més elevat fins a la reforma de desembre de 2011 era del 21%, tot i que el nou tipus màxim per a aquestes rendes ( 27%) continua sent molt inferior al que suporten els assalariats pel seu treball, que va des el 24,75% fins al 52%. Amb tot, Gestha valora la major tributació que, a partir de 2013, s’aplicarà a les plusvàlues generades en menys d’un any, una mesura que pretén reduir l’especulació i el frau, com un primer pas cap a la millora de la progressivitat de l’IRPF .

Segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda, aquesta desigualtat entre rendes baixes i altes també s’ha ampliat per les successives pujades d’impostos, especialment en l’IVA i IRPF. A aquestes s’han sumat les retallades aprovats en els últims dos anys i mig, que han impactat especialment en el poder adquisitiu de les rendes inferiors als 33.000 euros anuals, que engloben al 85% dels treballadors.

Per contrarestar aquesta situació de precarietat, Gestha proposa un seguit d’iniciatives que per si soles permetrien recaptar més de 63.000 milions d’euros anuals sense necessitat d’ampliar les diferències salarials i centrant les inspeccions sobre grans corporacions i patrimonis, que concentren el 71,7% de l’evasió fiscal.

Una de les mesures incloses en aquest paquet, que consisteix en excloure els guanys patrimonials especulatives, principalment immobiliàries i sobre valors mobiliaris, del concepte de rendes de l’estalvi, permetria a l’Estat recaptar 1.380 milions d’euros addicionals cada any.

IMPOST A LES GRANS FORTUNES.

A més, entre les propostes per augmentar la recaptació i reduir la desigualtat entre rendes, Gestha també defensa l’aprovació d’un projecte de llei per crear un impost sobre la Riquesa d’àmbit estatal, evitant així les bonificacions autonòmiques al 100% de la quota, amb mínims exempts similars als vigents en l’Impost sobre Patrimoni, a qui substituiria a partir de 2013.

No obstant això, consideren que el tipus efectiu d’aquesta nova taxa hauria triplicar al de l’actual impost, a més d’incorporar fórmules per evitar la interposició de societats amb què les grans fortunes puguin eludir el pagament, així com incloure la ja esmentada exempció de la plena propietat del deute públic.

Tot i estar a favor de l’Impost de Patrimoni, els tècnics d’Hisenda consideren que fins ara la seva aplicació ha estat poc efectiva per les vies d’escapament de les grans fortunes i per les polítiques existents en les diferents comunitats autònomes.

En aquest sentit, el president de Gestha, Carlos Cruzado, ha assenyalat que la posada en marxa d’un impost sobre la Riquesa de caràcter estatal “tindria un major efecte sobre la recaptació i serviria per evitar l’aplicació de noves retallades, amb els quals només es afegeix més pressió sobre l’economia de les classes mitjanes i treballadores “.

Font: Kaosenlared

Un decret sobre els desnonaments que exclou la majoria de famílies afectades

Pedaç als desnonaments. El govern espanyol ha aprovat dos reials decrets que volen frenar l’allau de desnonaments pressionat per la situació d’emergència social que ha esclatat amb el suïcidi de dues persones a Granada i Barakaldo. I ho ha fet només després que la banca anunciés una moratòria pel seu compte.

L’actual ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, el que va deixar el càrrec de president executiu de Lehman Brothers –companyia que va originar la crisi financera- per haver fet fallida, va anunciar dijous les mesures i va enumerar els requisits que fan falta per acollir-se a la moratòria de dos anys en els desnonaments. Molt lluny doncs del que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) porta exigint des de fa quatre anys: dació en pagament retroactiva, moratòria immediata en els desnonaments, lloguer social.

Segons Guindos els requisits són molt generosos però la PAH assegura que exclouen gairebé la majoria de famílies afectades, que no entren en les estrictes condicions que posa l’executiu espanyol. A més, considera que el simple fet de posar requisits és posar restriccions al dret a l’habitatge. Per començar, apunta que la dona que es va suïcidar a Barakaldo moments abans de ser expulsada de casa seva no hagués tingut dret a la moratòria en no complir cap dels condicionants imposats pel govern.

Requisits (s’hauran de complir tots):

– Tenir una renda inferior als 19.164 euros anuals (1.597 euros al mes). – Tenir una quota d’hipoteca superior al 50% dels ingressos nets de la família. – Que la càrrega hipotecària hagi crescut almenys 1,5 vegades en els últims quatre anys i a causa de la crisi. – Que l’habitatge en litigi sigui l’única propietat de la família.

Condicionants (se n’ha de complir algun):

– Ser família nombrosa. – Tenir dos fills o un fill de menys de tres anys. Les famílies amb dos fills majors de tres anys no podran accedir a la moratòria. – Ser desocupat i haver esgotat totes les prestacions. – Tenir una discapacitat de més del 33% o malalta que l’incapaciti de manera temporal o permanent per treballar. – Tenir a càrrec dependents permanents. – Tenir gent gran a càrrec. – Ser víctimes de la violència masclista. El que no va dir De Guindos és que aquestes dones han d’estar encara casades per tenir dret a la moratòria. I és que va ocultar que les persones solteres o divorciades sense dos fills a càrrec no podran accedir-hi encara que tinguin ingressos anuals inferiors als 20.000 euros o un fill de cinc anys al càrrec (el requisit és de dos fills).

Solters i divorciats queden doncs exclosos del que el govern espanyol entén que és una unitat familiar. El BOE d’aquest divendres diu: “S’entendrà per unitat familiar la composta pel deutor, el seu cònjuge no separat legalment o parella de fet inscrita i els fills, amb independència de l’edat, que resideixin a l’habitatge, incloent-hi els vinculats per una relació de tutela, guarda o acolliment familiar”.

“Un estratagema per fer contenta la banca”

Tot plegat és, per la PAH, “un estratagema suposadament basat en criteris econòmics i de vulnerabilitat amb l’única finalitat de fer contenta la banca i excloure per segona vegada la majoria de gent que està patint aquest drama”. A més, critica que s’evita establir una moratòria eficaç, cosa que fa anys que exigeix la ciutadania.

“Ni els tristament morts entrarien en els criteris de Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i De Guindos”, lamenta. Ni tantes altres famílies, com ara una parella amb dos fills menors de 4 i 6 anys que només tenen un subsidi de 420 euros amb el que han de sobreviure tots quatre.

Així mateix, apunta que per amagar una de les claus, la retroactivitat, anuncien la creació d’un fons social d’habitatges a lloguers baixos format pels edificis presos a les famílies. A més, el govern espanyol segueix eludint la ILP que la PAH ha presentat amb 614.246 signatures. Per aprovar aquestes mesures, l’executiu no ha ni negociat amb la PAH ni amb les famílies afectades, i evidentment ha ignorat les demandes que porta fent des del 2008.

Per tot plegat, té clar que tot és “pur teatre”, ja que “la patronal de la banca va dictar el decret la setmana passada i el govern ha redactat ara el que li mana el seu amo”. “Un cop més el govern és el braç armat de la banca, tota la resta són danys colaterals de la guerra de l’1% contra el 99%”.

Font: llibertat.cat

Augmenten els suïcidis degut a la crisi econòmica

La desesperació amb què un nombre creixent de ciutadans afronta el fet de no tenir feina, ni esperances de disposar de recursos per salvar la subsistència de la família, ha començat a incrementar a Catalunya les xifres de suïcidis, consumats o intentats sense èxit amb autolesions greus. El 2011 van augmentar en un 10% les morts per suïcidi certificades pels Mossos d’Esquadra, i en un 20% les temptatives fallides d’acabar amb la pròpia vida. En els dos casos, l’increment és atribuït per part de psiquiatres i metges d’urgències a les duríssimes circumstàncies personals a què està conduint la crisi econòmica actual, i no a un augment de la patologia psíquica, vinculada a la depressió, que tradicionalment ha explicat el suïcidi. (…)

El 2010, es van notificar 492 morts per suïcidi, que van passar a ser 541 el 2011. Els intents de donar-se mort van ser 1.953 el 2010, i 2.379 l’any següent. El 2009, any amb una gran incidència, es van donar mort 634 persones i 2.107 van fallar en l’intent.

Entre un 30% i un 50% dels que ho han intentat repetiran en els mesos immediats si no ha millorat la seva situació, adverteixen els especialistes, que sol·liciten programes de detecció i suport dirigits a l’extensa població que està anant de manera recurrent als serveis d’urgències a buscar pastilles que els atenuïn l’ansietat. «Si arribes a temps i aconsegueixes aturar a qui es disposa a donar-se mort, potser no ho tornarà a intentar», assegura una psiquiatra barcelonina especialitzada en suïcidiologia. (…)

«Està totalment demostrat, i publicat en estudis internacionals, que les situacions de crisi condueixen a un augment de suïcidis i de morts violentes», apunta Marina Geli, exconsellera de Salut. (…)

Font: El Periódico (juny 2012)

Augmenten les consultes de salut mental degut a la crisi

Perdre la feina o la casa són conseqüències de la crisi que poden portar els que les pateixen a la consulta del psicòleg o el psiquiatre. És el que constata un estudi fet per diversos professionals del sector, que xifra en un 20% l’augment de visites als centres de salut mental en els últims anys. Els professionals alerten que alguns afectats ja no s’adrecen als serveis socials i de salut.

Un estudi de l’Observatori de la Salut Mental alerta que últimament molts pacients abandonen les consultes desesperançats. Per fer front als símptomes de la crisi, alguns facultatius desaconsellen els fàrmacs i recomanen reforçar el cooperativisme. És el cas de Josep Moya, coordinador de l’Observatori. Moya assegura que “la gent comença a atenir una inquietant sensació que ja no els és útil“.

Moya explica a TV3 que la crisi ha provocat desesperança i que la gent “té la percepció que ja no controla la seva vida” sinó que estan controlats “per forces misterioses però molt poderoses davant les quals no poden fer res”.

El coordinador de l’Observatori de la Salut Mental assegura que no estàvem preparats per a aquesta situació. Moya compara la situació amb la de la postguerra i assegura que llavors la gent ja venia d’una situació dramàtica mentre que ara “estàvem acostumats a una concepció de felicitat“.

Moya recepta contra la desesperança i la falta de confiança en els programes socials més associacionisme. Assegura que la cooperació genera salut mental perquè la gent sent que forma part d’un col·lectiu. En aquest sentit, lloa les associacions que, sense saber-ho, estan millorant la salut mental dels ciutadans.

Moya conclou que en la situació actual la protecció i la prevenció en termes de salut mental haurien de ser prioritàries.

Font: TV3

Stop bales de goma

Aquest dimecres 21 hi va haver una concentració davant la seu d’Interior per demanar l’acabament de l’ús de les bales de goma per part dels Mossos d’Esquadra després de la pèrdua de l’ull d’una manifestant la passada vaga general del 14 de novembre.

Stop Bales de Goma