Article d’Ernest Folch: Tenien raó

Els van dir de tot. En el millor dels casos, que no sabien què volien i que no feien propostes. En el pitjor, que eren bruts, mal educats i uns dropos fills de papà. Hi va haver una campanya molt ben orquestrada per la claca dels règims existents per fer-los passar per irresponsables, símptoma d’una joventut esgarriada. Aquells joves que van sorprendre el món en aquell històric 15-M no van desencadenar el mateix entusiasme de portes endins, on es va intentar ridiculitzar-los sense cap èxit, com finalment s’ha vist.

Ha plogut molt des d’aleshores, i malgrat que en aquelles places ja no hi queda ningú, els esdeveniments posteriors han fet molt més que donar-los la raó: han obligat els més crítics a posar-se vermells amb el que es va dir en aquell moment. Aquells ciutadans anònims ens van dir «Refia’t d’un banc i hi dormiràs», just abans que Bankia confirmés els seus pitjors temors. Van cridar «Manen els mercats i no els he votat», mesos abans que descobríssim que efectivament som esclaus d’una maquinària financera que no ha de respondre davant de ningú. Van proclamar «No hi ha pa per a tant de xoriço» uns mesos abans que comencés el tsunami de corrupció que ens està assolant. I van anar molt més enllà demanant «Acabem amb aquest sistema abans que el sistema acabi amb nosaltres».

Ha passat el temps, sí, però ara més que mai és necessari recordar els seus lemes, que alguns van voler caducs abans de temps. Els que els menyspreaven s’amaguen sota el llit esclafats pel pes de les notícies que se succeeixen dia a dia, hora a hora. Si algú tenia algun dubte de les causes que van portar centenars de milers de joves a començar aquella revolució pacífica, només ha de mirar els fets escatològics del cas Bárcenas. Ara ja sabem que la faula perfecta del tresorer que tenia uns escassos 22 milions d’euros a Suïssa per certificar el seu compromís patriòtic es tancarà amb el final feliç de l’auditoria externa. Sí, rieu: tot quedarà lligat i molt ben lligat amb un sainet molt modern en el qual uns senyors ben vestits buscaran amb cara d’interessants un diner negre que per descomptat no trobaran, perquè per alguna cosa és negre, és a dir, invisible. En la novel·la negra de l’Espanya actual hi apareixen molts crims, però, quina casualitat, no es troba mai l’assassí. En la trama Gürtel, l’únic que ha estat perseguit i s’ha hagut d’exiliar és Baltasar Garzón, el jutge que va iniciar la investigació.

Perdó i moltes gràcies

I als joves que aquell 15-M ja van preveure l’estafa monumental en què estem vivint se’ls va pagar amb la moneda de l’insult. Si algun dia volem tenir de debò una societat millor i no aquesta obra de teatre que tenim ara, hauríem de començar per demanar perdó al moviment del 15-M. A continuació donar-los les gràcies, i acte seguit deixar-los proposar. Pitjor segur que no ens anirà.

Font: El Periódico

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s