Estafats per les preferents es concentren davant el Banc d’Espanya

Els afectats per les participacions preferents, i en particular els clients de Bankia i Caixa Laietana, molts d’ells del Maresme, han tornat a manifestar-se davant el Banc d’Espanya el dia 16 de març del 2013.

Més de 400 persones s’han concentrat a Barcelona per protestar pels diners que han perdut i que encara no han recuperat. Tot i que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar aquesta setmana l’inici d’un procés d’arbitratge per tornar els diners en els casos d’estafa més flagrants, els de la gent gran, els afectats exigeixen que no es facin distincions.

Font: 324

L’Enric Duran no es presenta a judici

S’enfronta a una petició de pena de vuit anys de presó per haver contractat més de 490.000  euros en crèdits bancaris que no tenia intenció de tornar. Duran va  destinar els diners a iniciatives socials.

Enric Duran s’enfronta a una pena de vuit anys de presó. En el seu escrit de conclusions provisionals, el fiscal recull que el ‘Robin Hood dels bancs’ va aparentar ser solvent i va fingir tenir feines que no tenia per aconseguir crèdits de 39 entitats bancàries. Segons Duran, ho va fer per denunciar l’especulació del sistema bancari i va destinar el prop de mig milió d’euros que va aconseguir a iniciatives socials.

La fiscalia i fins a 16 acusacions particulars l’acusen de “constituir empreses i confeccionar nòmines que no es corresponien amb la realitat” per aconseguir que li concedissin els crèdits. En aquests documents es va fer passar, per exemple, per director comercial o informàtic amb sous folgats. Per aquests fets, demanen que el condemnin a sis anys de presó per un delicte continuat de falsedat documental mercantil.

A més, també l’acusen d’haver-se desprès de tot el seu patrimoni amb la intenció que els creditors no poguessin embargar-li res per rescabalar el deute. L’acusació pública recull que “es va desprendre de les seves propietats i es va col·locar en situació d’insolvència” entre el 2007 i el primer semestre del 2008. Segons les acusacions, va vendre el seu pis de Barcelona i va vendre tres finques rústiques a Tarragona. Per aquests fets, li demanen la pena de dos anys de presó per un delicte d’insolvència punible.

Font: Ara

300 persones de la PAH ocupen la seu de BBVA a Barcelona

A dos quarts d’onze del matí han irromput a l’oficina principal de l’entitat a la plaça Catalunya per exigir la negociació col·lectiva dels afectats per desnonaments. A les quatre, el BBVA s’ha negat a acceptar la dació en pagament i ha avisat els Mossos, però s’ha desconvocat l’acció poc abans de les sis. Aquesta és la tercera acció contundent  de les PAH catalanes contra les entitats financeres en 15 dies.
Uns 300 membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de diverses poblacions catalanes han ocupat dijous al matí la seu central a Barcelona del Banc Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) per exigir la negociació col·lectiva, i no un per un, dels afectats per llançaments hipotecaris, és a dir, desnonaments. Els activistes han entrat en grup a dos quarts d’onze del matí a l’oficina de la plaça Catalunya i quan s’han tret els abrics i jaquetes han aparegut desenes de samarretes verdes de la PAH amb el lema “Stop Desnonaments”. Els activistes han desplegat pancartes [a la imatge] i s”han refermat en qualificar les entitats financeres de “criminals”, com  va fer la seva portaveu, Ada Colau dimarts al Congrés dels Diputats, on va exposar l’estafa que són les condicions draconianes que els bancs imposen a la població, les clàusules abusives, la inflexibilitat dels bancs a l’hora de negociar i el drama que són 400.000 denonaments realitzats en els darrers quatre anys, vulnerant el que és un dret constitucional com és la vivenda.
Durant l’acció, diversos afectats per llançaments hipotecaris han relatat en públic les seves dramàtiques circumstàncies i, posteriorment, els activistes han realitzat una assemblea en la que s’han refermat en esperar un interlocutor del BBVA que s’ha presentat dues hores més tard de l’inici de l’acció. A les tres del migdia s’han reprès les negociacions, tot i que els activistes asseguren que no se n’aniran fins que la conversa no contempli solucions per a tots els casos d’execucions hipotecàries. A les quatre de la tarda, set hores després de l’inici de l’acció, la negociació s’hauria trencat, segons alguns testimonis, perquè l’entitat s’ha negat a negociar conjuntament els 250 casos que volia la PAH. Segons la plataforma, tot i que el BBVA hauria accedit a aturar les subhastes actuals i les futures i s’hauria compromès a la resolució de 232 casos en el termini d’un mes, hauria rebutjat la dació en pagament. Els activistes han realitzat una segona assemblea per decidir si marxar o quedar-se, tenint en compte la presència de sis furgonetes d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a les proximtats de la seu, avisats per l’entitat. Cap a dos quarts de sis de la tarda, membres dels Iaioflautes i de col·lectius d’afectats per les participacions preferents s’han sumat a la concentració. Pocs minuts abans de les sis de la tarda, l’assemblea de membres de la PAH i activistes presents ha desconvocat l’acció i citat els presents a la manifestació estudiantil de dos quarts de vuit de dijous mateix a plaça Universitat i també a la convocada per la mateixa PAH el proper 16 de febrer.
Aquesta és la tercera acció contundent de la PAH contra entitats bancàries en quinze dies a Catalunya, en el que és un lleuger enduriment de la pressió social abans que dimarts vinent es voti a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la PAH. La ILP ha recollit més d’un milió de signatures i reclama l’aturada immediata de tots els desnonaments de l’habitatge habitual, l’establiment de la dació en pagament amb caràcter retroactiu, de manera que l’entrega de l’habitatge serveixi per liquidar tot el deute hipotecari, i la creació d’un lloguer social, que no sobrepassi el 30% dels ingressos d’una llar. Les altres dues accions van ser l’encadenament de tres activistes a una seu de Catalunya Caixa al barri del Carmel i l’ocupació i tancada a una oficina d’Unnim de Sabadell, ambdues per reclamar dacions en pagament, que va acbar dos dies després amb el desallotjament dels activistes per part dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra i una acció coordinada com a reacció al desallotjament, l’endemà, dilluns passat, a diverses oficines d’Unnim a tot Catalunya. Ambdues accions van aconseguir les dacions en pagament que reclamaven. L’acció de dijous s’ha pogut seguir a la xarxa social Twitter amb l’etiqueta #BBVAcriminal.

La victòria islandesa: Islàndia no haurà de respondre davant del deute

El tribunal de justícia de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) ha autoritzat el govern islandès a no garantir uns nivells mínims de compensació als clients estrangers del banc islandès que va fer fallida l’any 2008, una mesura que afecta el Regne Unit i Holanda, ambdós, clients de l’Icesave, una filial del Landsbanki.

Aquesta entitat, que va caure com la resta del sistema bancari l’any 2008, va ser rescatada pels governs britànic i holandès. Els dos països van sol·licitar el reemborsament d’aquests diners al govern islandès, però aquest dilluns, quatre anys més tard, l’Associació Europea de Lliure Comerç ha donat la raó al país víking, i ara li permet negar-se a pagar als clients estrangers dels bancs que van fer fallida.

Després de la fallida de Landsbanki es va haver de nacionalitzar per complet el sistema bancari del país, però el govern no va poder garantir els dipòsits dels clients d’Icesave, la majoria dels quals eren holandesos i britànics.

En el moment que aquest banc va fer fallida, els dipòsits d’Icesave sumaven uns 4.000 milions d’euros. El Regne Unit i Holanda van decidir reemborsar el 100% dels diners que els clients d’aquests dos països tenien en aquesta entitat islandesa, en benefici dels seus ciutadans. Malgrat

Continua llegint

Montoro menaça la Generalitat amb l’ofec financer

El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha afirmat aquest dimecres als passadissos del Congrés que l’Estat preveu presentar aviat un recurs al TC contra el nou impost sobre dipòsits bancaris aprovat per la Generalitat. Pot no ser l’únic recurs, perquè l’executiu de Rajoy mira amb lupa l’acord assolit entre ERC i CiU i podria impugnar també el futur impost sobre les nuclears perquè entén que xoca amb la seva normativa.

A més, ha advertit que el govern espanyol podria deixar sense accés al Fons de Liquiditat Autonòmic del 2013 aquells territoris que -com ha anunciat Catalunya- no compleixin amb els objectius de dèficit d’aquest any.

Font: Diari Ara