Singulars: La deriva del capitalisme i la salut mental

Especialista en Psicologia Clínica i professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona, Antoni Talarn ens explica de quina manera la crisi afecta la salut mental de les persones. Han augmentat tant el nombre de casos de depressió, ansietat, crisis d’angoixa i addiccions com els casos de suïcidi. Pel professor Talarn, el que ha passat és que el capitalisme ha captat molt bé l’essència de l’ésser humà i el que ens està passant és producte de l’avarícia desfermada d’un sector de la humanitat. El sistema ha emmalaltit, té una psicopatologia que és el neoliberalisme.  Com a societat, no hem de créixer, econòmicament parlant: hem de madurar. I la maduració implica reflexionar sobre una qüestió: a qui donem el poder?

Anuncis

Entrevista a Carlos Taibo: “Tenim de buscar la sortida al capitalisme, no a la crisi”

“Vivir mejor con menos” podría parecer una frase paradójica para muchos de nosotros, no así para Carlos Taibo (Madrid, 1956). Profesor de Ciencia Política y de la Administración en la Universidad Autónoma de Madrid y escritor con cerca de 40 libros publicados, es la figura más visible en nuestro país de lo que se ha dado en llamar Teoría del Decrecimiento. Con el economista francés Serge Latouche como ideólogo más relevante del movimiento, rechaza el incremento del PIB de un país como medida de la evolución del bienestar de sus ciudadanos y critica la obsesión de políticos y economistas por el crecimiento de este a toda costa. Si brillantes científicos como Steven Cowley nos proponen un modelo de bienestar basado en la idea de desarrollo sostenible, apoyado en el avance de fuentes de energía limpias y baratas; los pensadores del decrecimiento auguran un futuro menos halagüeño y la urgencia de tomar medidas para evitar la catástrofe.

Rechazando la idea de desarrollo sostenible, contemplan la proximidad de un colapso de la economía global provocado por el agotamiento de recursos energéticos, el deterioro del medio ambiente y la cada vez mayor presión demográfica. No por ello caen en el pesimismo gratuito y proponen, además de una reducción de la actividad económica, una recuperación de hábitos de vida, relaciones sociales y valores basados en principios diferentes a los actuales. Se trata de hacer de esta posible situación, a priori complicada, el punto de partida para un nuevo modo de vida más feliz.

Entrevista a Jot Down

Les conseqüències de la reforma laboral

El 38% de les grans empreses espanyoles han acomiadat a treballadors aquest 2012 malgrat haver guanyat més de 11.000 milions d’euros. Això implica a més de 30.000 empleats, incloent les reduccions de sou o de jornada. El total d’acomiadats ha suposat a Espanya un ritme de 2.000 treballadors al dia. De fet l’atur espanyol ha assolit el màxim històric d’un 26,2%, superant la xifra dels 6 milions de parats. Malgrat això, la CEOE creu necessari facilitar més els comiats i les reduccions salarials. A més, la patronal espanyola es manté descontenta davant les darreres pujades d’impostos i la negativa de rebaixar les cotitzacions socials.

Font: LibreRed(1), (2), (3).

Loïc Wacquant: “La majoria dels rics no es mereixen ser-ho”

És el principal deixeble d’un dels sociòlegs més influents del segle XX, Pierre Bordieu, i ha esdevingut referent en la recerca sobre marginació urbana. Loïc Wacquant, professor a Berkeley i investigador del Centre de Sociologia Europea de París, no és cap teòric: per entendre el que estudiava, es va fer boxejador a Chicago. La seva obra Presons de la misèria s’ha traduït a 20 idiomes. Convidat a Barcelona pel Grup Interuniversitari Copolis de la UB, explica el vincle entre menys protecció social i més mà dura policial.

Com veu la crisi un europeu instal·lat als EUA?

Als EUA el que més em xoca és que Europa no interessa. És inquietant. Són cecs, perquè o Europa i ells se salven junts o no se salven. També crida l’atenció que el fracàs del model neoliberal, el de la desregulació, està conduint a un reforçament del mateix model neoliberal. Per sortir de la crisi proposem austeritat.

Sí, però la reacció inicial va ser keynesiana: despesa pública. Hem creat la crisi del deute.

Hem creat un nou problema, d’acord, però els estats avançats han generat deute no perquè hagin gastat massa, sinó perquè no ingressen prou. Recapten massa poc dels rics i de les empreses. Ens sorprèn que no quadrin els comptes després d’assistir a una redistribució de la riquesa per dalt. Una empresa com Apple paga un 5%, quan fa 30 anys el tipus efectiu era d’un 20% o un 25%. Espanya és avui molt més rica que fa 25 anys, però l’Estat no pot generar prou fons per garantir l’educació o la sanitat.

Ara a França o als EUA es vol fer pagar més els rics.

Batallem per més imposició a gent amb ingressos de… més d’un milió d’euros! Parlem que la taxa marginal passi del 36% al 39% en el cas d’Obama. El 1945 pagaven un 91% de tipus marginal i no per un milió, sinó per uns 250.000 euros d’avui. Miri Gérard Depardieu. Es presenta com una víctima. És revelador com pensen els rics. Estan separats de la societat, viuen en un món globalitzat on viatgen i compren cases en diferents països, es beneficien d’avantatges aquí i allà sense contribuir als serveis públics o a les infraestructures.

¿La mobilització social és molta o poca, en relació amb la dimensió de la crisi?

Els indignats , moltes vagues generals a Grècia, dues a Espanya… No és gran cosa. Quan va començar la desindustrialització, la reacció de protesta va ser molt més gran. La reacció a la crisi actual ha estat mínima i estatal. Ocupa Wall Street té impacte mediàtic, però no polític. Cal un moviment històric que torni la riquesa a la societat. Calen decisions polítiques.

Continua llegint

Les empreses augmenten el sou als directius mentre el retallen als treballadors

La reforma laboral i la tendència creixent dels directius a demanar retribucions fixes i abandonar les variables ha provocat que, en l’últim any, els únics als quals han retallat el salari a les empreses espanyoles hagin estat els treballadors. Mentrestant, els directius i els comandaments intermedis han vist com el seu sou creixia, tot i que a un ritme molt inferior al de l’època precrisi i per sota de la inflació, segons un estudi conjunt de l’escola de negocis Eada i ICSA presentat aquest dimecres a Barcelona.

En concret, el sou dels directius ha crescut el 2012 en més de 2.700 euros, fins als 75.106 euros anuals de mitjana, mentre que el dels treballadors s’ha retallat en prop de 200 euros, fins als 21.408 euros anuals de mitjana.

De fet, però, el 2012 ha estat el primer any que els salaris dels treballadors s’han revaloritzat per sota de la mitjana de l’IPC, la qual cosa ha provocat que els assalariats perdessin poder adquisitiu. Segons el president d’ICSA, Ernesto Poveda, un dels components clau per explicar aquesta devaluació ha estat la reforma laboral, que ha permès a les empreses flexibilitzar els salaris, i deslligar-los de la inflació.

Això, però, ha generat una “bretxa” entre els sous dels directius i els dels treballadors, segons ha alertat el professor d’Eada Jordi Costa.

Entre els llocs directius que més han augmentat el seu sou hi ha els de recursos humans i els directors financers. Segons Poveda això es deu que aquests perfils han de gestionar, en molts casos, reestructuracions complicades, i buscar accés a finançament, dos extrems que la crisi ha convertit en molt delicats. Els directors generals i directors de producció, en canvi, no han tingut increments salarials tan acusats.

Font. Diari Ara

Augmenten els suïcidis degut a la crisi econòmica

La desesperació amb què un nombre creixent de ciutadans afronta el fet de no tenir feina, ni esperances de disposar de recursos per salvar la subsistència de la família, ha començat a incrementar a Catalunya les xifres de suïcidis, consumats o intentats sense èxit amb autolesions greus. El 2011 van augmentar en un 10% les morts per suïcidi certificades pels Mossos d’Esquadra, i en un 20% les temptatives fallides d’acabar amb la pròpia vida. En els dos casos, l’increment és atribuït per part de psiquiatres i metges d’urgències a les duríssimes circumstàncies personals a què està conduint la crisi econòmica actual, i no a un augment de la patologia psíquica, vinculada a la depressió, que tradicionalment ha explicat el suïcidi. (…)

El 2010, es van notificar 492 morts per suïcidi, que van passar a ser 541 el 2011. Els intents de donar-se mort van ser 1.953 el 2010, i 2.379 l’any següent. El 2009, any amb una gran incidència, es van donar mort 634 persones i 2.107 van fallar en l’intent.

Entre un 30% i un 50% dels que ho han intentat repetiran en els mesos immediats si no ha millorat la seva situació, adverteixen els especialistes, que sol·liciten programes de detecció i suport dirigits a l’extensa població que està anant de manera recurrent als serveis d’urgències a buscar pastilles que els atenuïn l’ansietat. «Si arribes a temps i aconsegueixes aturar a qui es disposa a donar-se mort, potser no ho tornarà a intentar», assegura una psiquiatra barcelonina especialitzada en suïcidiologia. (…)

«Està totalment demostrat, i publicat en estudis internacionals, que les situacions de crisi condueixen a un augment de suïcidis i de morts violentes», apunta Marina Geli, exconsellera de Salut. (…)

Font: El Periódico (juny 2012)

Augmenten les consultes de salut mental degut a la crisi

Perdre la feina o la casa són conseqüències de la crisi que poden portar els que les pateixen a la consulta del psicòleg o el psiquiatre. És el que constata un estudi fet per diversos professionals del sector, que xifra en un 20% l’augment de visites als centres de salut mental en els últims anys. Els professionals alerten que alguns afectats ja no s’adrecen als serveis socials i de salut.

Un estudi de l’Observatori de la Salut Mental alerta que últimament molts pacients abandonen les consultes desesperançats. Per fer front als símptomes de la crisi, alguns facultatius desaconsellen els fàrmacs i recomanen reforçar el cooperativisme. És el cas de Josep Moya, coordinador de l’Observatori. Moya assegura que “la gent comença a atenir una inquietant sensació que ja no els és útil“.

Moya explica a TV3 que la crisi ha provocat desesperança i que la gent “té la percepció que ja no controla la seva vida” sinó que estan controlats “per forces misterioses però molt poderoses davant les quals no poden fer res”.

El coordinador de l’Observatori de la Salut Mental assegura que no estàvem preparats per a aquesta situació. Moya compara la situació amb la de la postguerra i assegura que llavors la gent ja venia d’una situació dramàtica mentre que ara “estàvem acostumats a una concepció de felicitat“.

Moya recepta contra la desesperança i la falta de confiança en els programes socials més associacionisme. Assegura que la cooperació genera salut mental perquè la gent sent que forma part d’un col·lectiu. En aquest sentit, lloa les associacions que, sense saber-ho, estan millorant la salut mental dels ciutadans.

Moya conclou que en la situació actual la protecció i la prevenció en termes de salut mental haurien de ser prioritàries.

Font: TV3