La victòria islandesa: Islàndia no haurà de respondre davant del deute

El tribunal de justícia de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) ha autoritzat el govern islandès a no garantir uns nivells mínims de compensació als clients estrangers del banc islandès que va fer fallida l’any 2008, una mesura que afecta el Regne Unit i Holanda, ambdós, clients de l’Icesave, una filial del Landsbanki.

Aquesta entitat, que va caure com la resta del sistema bancari l’any 2008, va ser rescatada pels governs britànic i holandès. Els dos països van sol·licitar el reemborsament d’aquests diners al govern islandès, però aquest dilluns, quatre anys més tard, l’Associació Europea de Lliure Comerç ha donat la raó al país víking, i ara li permet negar-se a pagar als clients estrangers dels bancs que van fer fallida.

Després de la fallida de Landsbanki es va haver de nacionalitzar per complet el sistema bancari del país, però el govern no va poder garantir els dipòsits dels clients d’Icesave, la majoria dels quals eren holandesos i britànics.

En el moment que aquest banc va fer fallida, els dipòsits d’Icesave sumaven uns 4.000 milions d’euros. El Regne Unit i Holanda van decidir reemborsar el 100% dels diners que els clients d’aquests dos països tenien en aquesta entitat islandesa, en benefici dels seus ciutadans. Malgrat

Continua llegint

Anuncis

Manifest No devem, no paguem

Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:

- Nosaltres som la sol·lució.

- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!

- Rescatem a les persones, no als bancs.

- Abolició de les mesures d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la reforma laboral i del “pensionazo”.

- Jutgem a les persones responsables de la crisi.

- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa.

- Reforma fiscal.

- Persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.

- Eliminació del règim de les SICAV.

- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.

- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.

Continua llegint

El tercer sector reclama el pagament del deute contret per la Generalitat i d’altres administracions

El deute acumulat amb totes les administracions puja a 640 milions d’euros. La Generalitat anuncia que, tot i haver rebut ja els diners del FLA, no els pagarà els 70 milions corresponent a l’impagament de juliol de 2012 pels serveis concertats d’aquest any

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ha denunciat que entre totes les administracions se’ls deuen 640 milions d’euros, dels quals 435 milions corresponen a la Generalitat de Catalunya. La seva gran queixa va dirigida contra el màxim organisme de Govern al Principat, que tot i haver cobrat els més de mil milions del rescat del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), s’ha negat a pagar-los aquest any part de l’enorme deute acumulat.

En concret, va ser el departament de Benestar Social i Família el que va confirmar divendres que no abonarà els 70 milions d’euros que corresponen a l’impagament de juliol de 2012 pels serveis donats aquest any. Fonts del mateix departament asseguren que l’impagament no serà indefinit, però que no se saldarà fins que no es rebin més diners del Govern espanyol.

El deute amb les entitats socials correspon en un 29% a subvencions, en un 28% a concerts, en un 22% a contractes i en un 20% a convenis, tots impagats. Per altra banda, de la part del deute que correspon a la Generalitat, el departament que acumula un major volum d’impagaments és el de Benestar Social i Família, amb un 65% del deute. El departament d’Empresa i Ocupació representa un 11% dels impagaments, Salut n’acumula un 10%, Ensenyament un 6% i Justícia un 2%. En milions d’euros, el deute de Benestar Social i Família ascendeix als 280.

Des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social alerten que aquests impagaments tenen un impacte directe en la qualitat de vida de l’usuari, ja que poden empitjorar-ne l’atenció i posa està en risc la sostenibilitat de les organitzacions i l’atenció dels col·lectius més vulnerables de la societat. En són un exemple les dificultats que travessen les entitats, ja que el 90% ha hagut d’endarrerir el pagament de nòmines als seus professionals durant el 2012. A això s’hi afegeix que un 51% de les entitats han hagut de fer ajustaments en les plantilles durant aquest any, un 20% han hagut de portar a terme acomiadaments i un 24% ha adoptat altres mesures, com la no substitució de baixes o jubilacions, la reducció salarial o la reducció de ràtios.

Per tot això, demanen al nou govern de Catalunya que s’articuli d’urgència un pla de retorn del deute contret amb les entitats del Tercer Sector Social en totes les variants, així com el compromís de l’administració de fer de mitjancera amb els bancs i caixes per garantir l’accés a línies de crèdit que permetin afrontar la situació.

Font: El Triangle

Sala i Martin: La falàcia del deute heredat

El debate sobre la deseabilidad económica de la independencia está teniendo lugar. Y eso, de por sí, ya es muy importante. Hace solo unos meses ese debate era tabú. Nembé.

Hoy voy a comentar uno de los argumentos que más utilizan los analistas contrarios a la independencia de Catalunya que es el de la deuda heredada: “si Catalunya se independentiza”, amenazan, “tendrá que asumir el 20% de la deuda española (que es del 80% del PIB o 800.000 millones de euros) y eso, sumado al 21% del PIB que tiene la Generalitat, pondrá la deuda Catalana por encima del 100% del PIB cosa que la convertirá en financieramente inviable y perderá acceso a los mercados financieros internacionales”. Esta misma frase ha sido pronunciada o escrita por economistas, catedráticos de economía, profesores de contabilidad y políticos de diferentes colores. Sólo tiene un pequeño problema: carece de sentido. Y carece de sentido por cinco razones.

Primera, a pesar de que esos datos de los 200.000 millones y el 100% del PIB se van repitiendo una y otra vez, resulta que son… (no sé como decirlos para que no se sientan insultados),… mmmm: ¿mentira? Según el Banco de España ni la administración central del Estado tiene una deuda del 80% del PIB, ni ésta es de 800.000 millones, ni la población catalana es el 20% del total de la Española (es el 16%).

Continuar llegint…

Resumiendo, celebro que el argumento de la deuda heredada de España esté teniendo tanto impacto entre analistas y opinadores. Lo celebro porque si la decisión de si Catalunya debe independizarse o no, dependiera de la deuda, la decisión racional sería claramente la de independizarse: es decir, desde el punto de vista de la deuda y del acceso a los mercados financieros, Catalunya, sin España, estaría mejor.

Xavier Sala i Martin

Sala i Martin: El responsable real del dèficit: Govern Central o Comunitats Autònomes?

Según los datos utilizados por el ministro de hacienda, don Cristóbal Montoro en el primer trimestre de 2012, el déficit total de los gobiernos de España era de 91.344 millones de euros. De este monto total, 31.541 millones (es decir, el 35% del total, repito, el 35% del total) correspondían a las Comunidades Autónomas. 54,739 millones (es decir, el 60% del total) correspondían a la Administración Central del Estado. 4.069 millones (el 4% del total) eran de las administraciones locales  y finalmente unos 995 millones eran de la Seguridad Social (el 1%).

Es decir, el 60% del déficit del reino de España corresponde a la Administración Central el Estado(*). Por lo tanto, quien dice que la mayor parte del déficitcorresponde a las Comunidades Autónomas está faltando a la verdad.

Font: Sala i Martin

El deute públic de Catalunya i Espanya malgrat les #retallades

El deute públic espanyol manté la tendència a l’alça. Aquest segon trimestre de l’any ha crescut un 3,8% i ja supera els 800.000 milions d’euros. Aquesta xifra suposa el 75,9% del producte interior brut (PIB) i marca un rècord històric.

Segons les dades que publica el Banc d’Espanya, el deute del conjunt de les administracions públiques de l’Estat és ja de 804.388 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un augment del 14% respecte al mateix trimestre del 2012.

El principal augment s’ha produït en el deute de l’administració central, que ha crescut un 4,4%, fins als 617.504 milions, que representen el 58,3% del PIB.

L’endeutament de les comunitats autònomes, en canvi, ha crescut menys, un 2,8%. Això suposa 150.578 milions d’euros, que equivalen al 14,2% del PIB. L’augment interanual està per sobre del 10%.

En el cas de Catalunya, el deute és de 43.945 milions d’euros. És la comunitat més endeutada en valors absoluts. La xifra és un 3,5% superior al primer trimestre i prop d’un 10% més alta en relació amb el mateix període de l’any passat. Pel que fa a la relació amb el PIB, suposa el 22%.

Els ajuntaments i les diputacions han aconseguit retallar un 1,5% el seu deute aquest segon trimestre, i ara se situa en els 36.000 milions d’euros. Per ciutats, l’endeutament de Madrid (6.479 milions) és cinc vegades superior al de Barcelona (1.115 milions).

Font: TV3

Cal treure com a conclusió que les retallades no han fet sinó que empitjorar l’economia?