L’FMI va admetre el passat octubre que les retallades perjudiquen als països en recessió

Per cada 1.000 milions d’euros que es retalla el dèficit, l’economia pot perdre fins a 1.700 milions d’euros. Aquestes són les noves estimacions que ara fa el Fons Monetari Internacional (FMI) després de portar anys predicant la doctrina de la retallada del dèficit com a condició imprescindible per al creixement econòmic. En l’informe sobre Perspectives Econòmiques Mundials (WEO, segons la sigla en anglès) presentat a Tòquio, l’FMI reconeix el seu error i acaba aconsellant que «quan el creixement és pitjor del que s’esperava, els països no han d’adoptar mesures fiscals (ajustos ) addicionals, que podrien fer empitjorar les coses ». Així es va expressar l’economista en cap de l’FMI, Olivier Blanchard, en roda de premsa, en resposta a una pregunta sobre Grècia i Espanya. «Això és una marató, no un esprint. Va a portar diversos anys », va resumir.

EFECTE MULTIPLICADOR / Fins ara l’FMI estimava que 1.000 milions d’euros d’ajust com molt causarien una pèrdua de 500 milions al PIB. En el seu nou informe de prediccions presentat a Tòquio, l’FMI reconeix ara que havia «infravalorat» l’efecte multiplicador de l’ajust sobre el creixement econòmic en haver deixat guiar per l’experiència de crisis anteriors. En aquest moment-reconeix-la situació és diferent ja que els tipus d’interès oficials ja estan en mínims històrics i les retallades són planetaris. Hi ha «un ajust fiscal sincronitzat en nombroses economies», s’afirma. Per això l’FMI estima ara que unes conseqüències més perjudicials de l’ajust i calcula que el seu efecte multiplicador ja no és de 0,5 punts, sinó d’entre 0,9 i 1,7 punts. És a dir, per cada 1.000 milions de retallades, el PIB pot perdre entre 900 i 1.700 milions.

Font: El Periódico

 

L’FMI pronostica un augment de la recessió espanyola

L’FMI preveu una recessió més dura després de les últimes retallades de Rajoy

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha empitjorat en dos i sis dècimes les seves previsions de creixement de l’economia espanyola el 2012 i 2013, respectivament, a causa de a les noves mesures d’ajust anunciades en el govern espanyol, malgrat la qual cosa no creu que Espanya arribi al seu objectiu de reduir el dèficit per sota del 3% el 2014 sense adoptar noves mesures. Així doncs, segons recullen els documents corresponents a l’avaluació anual de l’economia espanyola de l’Article IV de l’FMI, el PIB espanyol es contraurà un 1,7% aquest any i un 1,2% el 2013. En la seva anterior estimació, publicada el 16 de juliol i que no recollia les últimes mesures d’ajust, preveia que una contracció de l’economia de l’1,5% aquest any i de sis dècimes el pròxim.

Segons l’FMI, el futur per Espanya “és molt difícil” i les retallades faran que ho sigui encara més. Tot i que aposta per reformes que puguin impulsar el creixement i els llocs de feina, l’organisme alerta que l’ajust fiscal és “inevitable”.

De fet, l’organisme monetari assegura en el seu informe que les noves retallades de Rajoy, tot i que benvingudes des de Washington, “tindran un impacte significatiu en el creixement, especialment el 2013”, assenyala l’FMI, que preveu que Espanya creixi un 0,9% el 2014, un 1,6% el 2015 i un 1,7% el 2016 i 2017.

Respecte a la desocupació, preveu que segueixi augmentant fins al 24,9% aquest any, per baixar lleument al 24,7% el 2013, tot i que espera que aquest increment es vegi mitigat per les menors contribucions a la Seguretat Social i per la recent reforma del mercat laboral.

A més, el Fons Monetari Internacional considera que l’Estat ha de fer complir les seves amenaces i intervenir les comunitats autònomes que sobrepassin el dèficit o desafiïn repetidament les noves reformes de Madrid. En aquest sentit, l’organisme internacional assegura que fins i tot “amb un esforç fort a nivell regional i amb l’ajuda del govern central” aconseguir l’objectiu de dèficit autonòmic serà “un repte”. A més, lloa la liberalització dels horaris comercials a que Catalunya s’oposa i diu que s’ha d’aplicar “ràpid i efectivament”.

“Demanem a les autoritats que es mantinguin estrictes en el camí fiscal acordat, remarcant la necessitat de tenir una estratègia pressupostària a curt i mig termini per reduir els dèficits i protegir la sostenibilitat del deute alhora que cuidant dels més vulnerables”, diu l’FMI. A més, afegeix que les autoritats han de prendre “mesures addicionals si cal” per apujar els ingressos i “utilitzar els mecanismes disponibles per garantir la disciplina fiscal, especialment a nivell subestatal”.

Font: El Punt Avui

Alternativa a les retallades del govern- Vicenç Navarro

Aquest article critica les retallades de despesa pública social a Catalunya tant per la seva quantitat, com per la manera com s’estan realitzant. L’article assenyala altres formes alternatives de reduir el dèficit que ni tan sols s’estan considerant.

Tot i que el programa electoral no incloïa realitzar retallades de despesa pública social i malgrat que el seu candidat presidencial, el Sr. Artur Mas, va subratllar que la sanitat i l’educació estarien sanes a les seves mans, sense cap retallada, al govern CiU li ha faltat temps, un cop guanyades les eleccions, per fer retallades profundes de la despesa pública incloent la sanitat i l’educació.

Continua llegint

L’FMI s’enceba amb Espanya

L”organisme aplaudeix la “rotunda” reacció de l’Estat durant l’últim any, però diu que encara no n’hi ha prou

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat avui a Espanya que la seva recuperació econòmica està a mig camí i que encara té pendents importants reformes. Segons l’organisme, els riscos que afronta l’Estat són encara “considerables” i que, per tant, no es pot permetre “relaxar” l’impuls d’aquestes reformes.

L’FMI reconeix que Espanya ha donat resposta de forma “rotunda i àmplia” als problemes econòmics durant l’últim any. Tot i així, l’organisme creu que encara hi ha assumptes pendents per consolidar el creixement econòmic. La principal, segons l’FMI, és aprofundir amb “valentia” en la reforma del mercat laboral. La darrera reforma, aprovada al setembre, sembla no haver satisfet ningú i, des d’aleshores, la taxa d’atur ha seguit creixent.

Diari Ara 21/06/2011 19:10

Nova secció d’economia

I les veus econòmiques que en pensen de tot plegat?

Personalment, em dóna la impressió que s’assembla cada cop més al que ja passava en les primeres civilitzacions com l’egípcia. El poder era dels faraons que com els polítics, dirigien; però els sacerdots era la casta privilegiada amb molt de prestigi i mans lliures per a suggerir, aconsellar i ser escoltats. El poble ras poc entenia d’aquesta casta sacerdotal, a mi em sembla el mateix, pocs entenen d’economia.
Ara bé, l’encerten els economistes?
Serveixen d’alguna cosa tots aquells alts càrrecs relacionats amb les finances apart d’omplir el seu sac?
Qui d’ells va preveure aquesta gran crisi?
Les receptes del FMI serveixen per a millorar els països?

Encara rai que la civilització egípcia va ser la primera a convocar una vaga. Encara sort que ens queda Tahrir.