La Generalitat ven 13 edificis per 172 milions d’euros

Amb una rebaixa del 21%, però col·locats. La Generalitat ha aconseguit vendre a Axa Real Estate un lot de 13 edificis per 172 milions d’euros. Encara que distin dels més de 200 als quals aspirava, superen en 9,4 milions el preu mínim fixat pel Govern en el procés de venda iniciat el març passat.

Segons els termes de l’acord, la Generalitat es mantindrà com a inquilina dels immobles per 16,3 milions d’euros anuals de renda durant 20 anys. El director general de Patrimoni de la Generalitat, Salvador Estapé, explica que «el comprador obté una rendibilitat molt elevada i cobreix la inversió en 10 anys». Després de la rebaixa, en lloc d’una rendibilitat del 10%, Axa Real Estate n’obtindrà el 9,45% perquè el lloguer també s’ha reduït el 5%.

La Generalitat, per la seva part, reduirà deute i dèficit i millorarà la seva tresoreria. Podrà cancel·lar censos emfitèutics (una espècie d’hipoteca sobre les propietats a canvi de finançament) que graven els immobles amb uns 45 milions.

Continuar llegint a El Periódico

Anuncis

La venda immobiliària del patrimoni de la Generalitat

El Govern de Mas es desfà de la seu de l’Agència Tributària de Catalunya per prop de 25 milions d’euros, però per seguir-hi en lloguer pagarà més de 40 milions en els propers 20 anys
Amb l’argument que té una necessitat imperiosa de recaptar fons per reduir dèficit, el Govern d’Artur Mas ja fa temps que està portant a terme diverses operacions de venda de patrimoni de la Generalitat, àmpliament criticades per diversos experts que en qüestionen la rendibilitat. A les privatitzacions d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) –que va anar a parar en mans d’Acciona a l’espera que es resolgui el litigi judicial- i Tabassa –que serà gestionada per Abertis- cal sumar-hi la venda de diversos immobles. L’últim exemple s’ha donat aquest dimarts, quan el Consell Executiu ha aprovat la venda de la seu de l’Agència Tributària de Catalunya per 24,975 milions d’euros. L’immoble [a la imatge], ubicat al número 6-8 del carrer Fontanella de Barcelona, ha estat adquirit per Ziscal Inversiones 2012, a través de la societat holandesa Benetach Investment BV.
Fins aquí res a dir, si no fos perquè la Generalitat s’ha compromès a continuar a l’edifici com a llogatera durant un mínim de 20 anys, fet que li suposarà una despesa de 2,06 milions d’euros anuals. D’aquesta manera, passades aquestes dues dècades, la despesa de la Generalitat per utilitzar l’immoble haurà superat amb escreix els 40 milions, una xifra molt superior a l’import de la venda. L’edifici té una superfície de gairebé 10.000 metres quadrats repartits en sis plantes i el 2010 la Generalitat hi va destinar prop d’1,8 milions d’euros a reformar-lo.
No és, ni molt menys, la primera operació d’aquest tipus que fa el Govern de Mas. Durant el 2012 va tancar tres vendes similars. La primera, va ser la de la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat (Avinguda Josep Tarradellas), que va ser adquirit al març per Bancalé Servicios Integrales per 52 milions d’euros, quan la Generalitat n’havia pagat 60 només dos anys abans. També en aquest el Govern continua emprant l’edifici, amb el compromís de mantenir-s’hi els propers 20 anys. Al maig, va ser el torn dels serveis territorials de Cultura a Barcelona, que va anar a parar a mans de Mutual Médica de Catalunya i Balears, en aquesta ocasió per 2,55 milions. També aquí, l’acord implicava seguir-hi dues dècades, amb un pagament de 140.000 euros anuals (2,8 milions al final del període). L’anterior venda va ser la seu de la direcció general de Medi Natural i de l’Agència de Residus de Catalunya, per la qual el fons de pensions de la Generalitat va invertir 14,5 milions d’euros. De nou, l’administració s’hi mantindrà com a llogatera.
El projecte de venda de patrimoni immobiliari de la Generalitat sorgeix el 2011, però el primer lot, amb el qual el Departament d’Economia volia despendre’s de 27 immobles en bloc va ser un fracàs. En la fracassada operació hi van participar com a agents comercials la consultories Deloitte, que compta amb David Madí com a directiu; Price Waterhouse Coopers (PwC), on treballa l’exconseller de la Presidència i dirigent de CDC Joaquim Triadú; i Roca i Junyent, el bufet d’advocats encapçalat per l’exsecretari general convergent Miquel Roca. El titular d’Economia, Andreu Mas-Colell, pretenia recaptar 450 milions d’euros i mantenir l’ús dels edificis en lloguer, amb un cost de 37 milions d’euros anuals, molt per damunt dels 27 que s’havien de pagar per amortitzar les hipoteques. La filosofia de pa per avui i fam per a demà sembla que s’imposa al Palau de la Generalitat.

La Generalitat ven la seu de l’Agència Tributària

El Govern de Mas es desfà de la seu de l’Agència Tributària de Catalunya per prop de 25 milions d’euros, però per seguir-hi en lloguer pagarà més de 40 milions en els propers 20 anys. El Consell Executiu ha aprovat la venda de la seu de l’Agència Tributària de Catalunya per 24,975 milions d’euros. L’immoble, ubicat al número 6-8 del carrer Fontanella de Barcelona, ha estat adquirit per Ziscal Inversiones 2012, a través de la societat holandesa Benetach Investment BV.

Fins aquí res a dir, si no fos perquè la Generalitat s’ha compromès a continuar a l’edifici com a llogatera durant un mínim de 20 anys, fet que li suposarà una despesa de 2,06 milions d’euros anuals. D’aquesta manera, passades aquestes dues dècades, la despesa de la Generalitat per utilitzar l’immoble haurà superat amb escreix els 40 milions, una xifra molt superior a l’import de la venda. L’edifici té una superfície de gairebé 10.000 metres quadrats repartits en sis plantes i el 2010 la Generalitat hi va destinar prop d’1,8 milions d’euros a reformar-lo.

No és, ni molt menys, la primera operació d’aquest tipus que fa el Govern de Mas. Durant el 2012 va tancar tres vendes similars. La primera, va ser la de la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat (Avinguda Josep Tarradellas), que va ser adquirit al març per Bancalé Servicios Integrales per 52 milions d’euros, quan la Generalitat n’havia pagat 60 només dos anys abans. També en aquest el Govern continua emprant l’edifici, amb el compromís de mantenir-s’hi els propers 20 anys. Al maig, va ser el torn dels serveis territorials de Cultura a Barcelona, que va anar a parar a mans de Mutual Médica de Catalunya i Balears, en aquesta ocasió per 2,55 milions. També aquí, l’acord implicava seguir-hi dues dècades, amb un pagament de 140.000 euros anuals (2,8 milions al final del període). L’anterior venda va ser la seu de la direcció general de Medi Natural i de l’Agència de Residus de Catalunya, per la qual el fons de pensions de la Generalitat va invertir 14,5 milions d’euros. De nou, l’administració s’hi mantindrà com a llogatera.

El projecte de venda de patrimoni immobiliari de la Generalitat sorgeix el 2011, però el primer lot, amb el qual el Departament d’Economia volia despendre’s de 27 immobles en bloc va ser un fracàs. En la fracassada operació hi van participar com a agents comercials la consultories Deloitte, que compta amb David Madí com a directiu; Price Waterhouse Coopers (PwC), on treballa l’exconseller de la Presidència i dirigent de CDC Joaquim Triadú; i Roca i Junyent, el bufet d’advocats encapçalat per l’exsecretari general convergent Miquel Roca. El titular d’Economia, Andreu Mas-Colell, pretenia recaptar 450 milions d’euros i mantenir l’ús dels edificis en lloguer, amb un cost de 37 milions d’euros anuals, molt per damunt dels 27 que s’havien de pagar per amortitzar les hipoteques. La filosofia de pa per avui i fam per a demà sembla que s’imposa al Palau de la Generalitat.

Font: El Triangle

Els sindicats alerten que amb la nova llei d’Eros públics es poden perdre 117.000 treballadors

Catorze sindicats representants dels treballadors de l’Administració Pública de Catalunya han alertat que l’entrada en vigor el 31 d’octubre d’una normativa que desenvolupa la Reforma Laboral del Govern espanyol pot posar en perill 117.000 llocs de treball de personal laboral.

Així ho va explicar en una roda de premsa a Barcelona la portaveu de CCOO d’Ensenyament, Montse Ros, acompanyada per sindicats del ram com UGT, Anpe, Aspec-Sps, Csif, Iac, Usoc, i també d’altres disciplines com Metges de Catalunya, Gestha i Siat –Hisenda–, Staj –Justícia–, Satse i Usae –Infermeria–, els qui han rubricat un manifest que convoca a manifestar-se aquest dijous a les 17.30 hores.

Segons Ros, la recent norma pot extingir contractes del personal laboral amb l’aplicació d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), sense oferir alternatives com la reducció de jornada o sou, i ha pronosticat que el col·lectiu més afectat poden ser els docents de suport a alumnes amb discapacitat de les escoles, i, en les universitats, els professors associats i el Personal Docent d’Investigació (PDI). (…)

Font: Europapress

Les #retallades a la Generalitat redueixen els treballadors públics en 19.200 aquest 2012

Entre els més de 10 expedients de regulació d’ocupació (ERO) presentats cada dia a Catalunya cada vegada n’hi ha més en els quals l’empresa és l’Administració. I darrere d’aquests ERO hi ha una xifra creixent de treballadors acomiadats com a conseqüència de les tisorades públiques. Olga Castañeda és una de les víctimes dels tancaments i reestructuracions d’empreses públiques, principalment de la Generalitat com a Administració de mida més gran, que estan inflant encara més les llistes de la desocupació a Catalunya, en les quals ja hi ha 840.000 persones, el 22,56% de la població activa.
Olga està oficialment en atur des de fa uns quatre mesos, després d’un període de tensió a la seva empresa, Lingua Món-Casa de les Llengües, pels anuncis de la direcció en el sentit que impulsaria un pla de viabilitat que finalment va acabar amb el tancament i l’acomiadament dels seus sis treballadors.
«Van començar dient que l’empresa s’havia de reinventar per tenir viabilitat en el futur, però finalment l’única solució que van plantejar va ser tancar-la sense cap opció alternativa com per exemple reduir l’activitat» , explica l’extreballadora.
El seu cas és molt semblant al de centenars de treballadors afectats directament o indirectament per les retallades pressupostàries aplicades per la Generalitat, diputacions, ajuntaments, consells comarcals i l’Administració de l’Estat.
A Catalunya, la xifra d’empleats públics s’ha reduït en 19.200 persones en el període comprès entre els mesos de gener i setembre, cosa que suposa una retallada de plantilla del 4,8%, segons un estudi dut a terme per Analistes Financers Internacionals (AFI) i l’Associació de Grans ETT (Agett).

ACOMIADAMENTS PÚBLICS / El ritme de destrucció d’ocupació pública a Catalunya està per damunt de la mitjana de tot Espanya, que en els mateixos mesos d’aquest any va ser del 4,6%.
Igual que els seus companys de treball, Olga Castañeda va deixar la seva empresa a l’acabar el 2011. Va estar un temps cobrant sense anar a treballar fins que el consorci Casa de les Llengües, en què també participava l’Ajuntament de Barcelona, va presentar un ERO per causes «tècniques i organitzatives» que pràcticament va coincidir amb l’aprovació de la reforma laboral. «La direcció –afirma– va ser inflexible en la seva oferta d’indemnització i es va limitar a pagar el mínim de 20 dies de sou per any de treball amb un màxim de 12 mensualitats» .
Finalment, els acomiadaments es van fer efectius el 31 de març passat i, a continuació, els treballadors afectats van presentar una demanda per reclamar la nul·litat dels acomiadaments per no respectar els requisits formals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ho va reconèixer però l’empresa ja havia desaparegut, i per això al final únicament van aconseguir millorar la seva indemnització fins als 45 dies de sou per any de servei. (…)

Font: El Periódico

El pla de retallades de la Generalitat als treballadors

El Govern de la Generalitat de Catalunya comandat per Artur Mas va presentar el 16 de març als sindicats un pla per “optimitzar”, diuen, la seva plantilla, un pla que representa un nou capítol en l’atac a les treballadores i treballadors públics que ja va començar amb les primeres retallades de sou quan manava l’anterior govern tripartit. Ja no es tracta només de rebaixes de salari, sinó de la modificació unilateral de les condicions de treball de més de 45.000 treballadors de l’administració pública catalana.

El Departament de Governació va ser l’encarregat de presentar un pla que durant els pròxims dos anys permetrà aplicar mesures per distribuir el personal en funció de les necessitats de cada àrea. Així, segons consta en el document entregat als sindicats, cada departament tindrà poder per adoptar “mesures relatives als sistemes d’organització interna del treball –reorganització de tasques i funcions i reordenacions de jornada i horaris–, modificacions dels llocs de treball, redistribució d’efectius, canvis d’adscripció de llocs de treball i reassignació d’efectius”. El pla afecta tant funcionaris com personal laboral.

En aquest últim cas, el text que el govern vol aprovar en el pròxim Consell Executiu parla específicament de “trasllats forçosos”, el que permetrà que els treballadors puguin ser obligats a canviar d’horari, funcions o ciutat. Això no és res més que traslladar al sector públic el que ja es pot fer al privat des de l’entrada en vigor de la reforma laboral, que permet a l’empresari canviar condicions laborals sense haver-ho de pactar.

Continua llegint

La Generealitat admet la relació entre #retallades i atur

La Generalitat reconeix que les retallades “són una de les causes de l’augment de l’atur”

La secretària d’ocupació preveu “una situació difícil” en els pròxims mesos en termes de desocupació i creu que no millorarà fins que es conclogui el “reajustament financer de les entitats espanyoles i europees”

Diari Ara