ILP per la Renda Mínima Garantida

Garantir que tots els ciutadans disposin d’una renda bàsica. Aquesta és la intenció dels organitzadors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que s’ha posat en marxa aquesta setmana amb la campanya de recollida de firmes.

L’objectiu de la iniciativa és que la renda garantida sigui de 664 euros al mes, xifra que la Generalitat marca com a llindar de la pobresa. La renda garantida seria la xifra màxima que es podria percebre, és a dir, si una persona ja cobra, per exemple, una prestació de viudetat de 450 euros, la Generalitat només hi afegiria els 214 que faltarien per arribar als 664.

A més, aquest dret no estaria condicionat a disponibilitats de pressupost. Això sí, el beneficiari tindria l’obligació d’acceptar una oferta de treball adequada.

Renda garantida per 3.500 milions euros

La Generalitat calcula que introduir la renda garantida ciutadana tindria un cost de 3.500 milions d’euros. I, segons un estudi fet pel sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda GESTHA, perseguint seriosament l’economia submergida i el frau fiscal de les grans fortunes es recaptarien 70.000 milions d’euros a tot Espanya. A Catalunya, es podrien recollir 13.000 milions d’euros, quatre vegades més que el que la mateixa Generalitat ha quantificat que seria el cost d’aquesta ILP.

Actualment, hi ha a Catalunya 300.000 persones que no tenen cap ingrés, una xifra que es preveu que es dobli a finals d’any.

Es necessiten com a mínim 50.000 firmes perquè el ple pugui debatre la iniciativa i tenen un termini de quatre mesos per aconseguir-les, fins al mes d’agost. Poden firmar-hi els majors de 16 anys que visquin a Catalunya.

Font: 324, Renda Garantida Ciutadana

Anuncis

L’escrache de la PAH a les seus del PP s’ha iniciat aquest dimarts

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha realitzat dimarts diversos escrache coordinats a seus del Partit Popular de tot l’Estat espanyol. Els membres de la plataforma protesten contra la mutil·lació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra els desnonaments que proposen els populars, ja que no volen acceptar la dació en pagament, que consideren inacceptable per les entitats financeres. Convocats per la PAH, els activistes s’han concentrat amb samarretes verdes i cartells amb el lema de “Si que es pot” davant les seus del PP de tot l’Estat per tal de fer canviar el parer de la formació, o dels diputats un per un, als que comminen a saltar-se la disciplina de vot.

Emmig de fortes mesures policials, que en la majoria de casos han protegit les seus del partit del Govern, els manifestants han protestat pacíficament des de les set de la tarda de dimarts. A Catalunya, l’acció a Barcelona, ha concentrat tres o quatre centenars de persones que han demanat la dimissió del president del Govern, Mariano Rajoy, a Badalona s’hi han aplegat un centenar de persones i també s’ha fet escrache a les seus populars de Tarragona, amb 50 participants, Lleida, Girona, Manresa o Sabadell. A la majoria de concentracions s’ha llegit un comunicat de la PAH dirigit als diputats del PP, a Madrid s’ha fet una assemblea on els afectats han explicat els seus casos i a Barcelona s’ha anunciat la projecció d’un vídeo de la plataforma quan el sol es pongués.

Font: El Triangle (09/04/13)

Mentrestant, el PP continua amb la campanya de desprestigi i de la por. Primer acusant a Ada Colau de col·laboracionisme amb ETA, després el ministre de justícia Gallardón afirma que no pot ser que uns pocs (PAH) condicionin l’opinió de molts. Aquí m’agradaria preguntar-me què passa quan són els diferents lobis econòmics els que amb les seves influències polítiques sí que condicionen la majoria. I per últim el ministre d’interior Fernández Díaz  força a la policia a establir cordons de 300 m i evitar concentracions no autoritzades.

La PAH va demanar als jutjats l’anul·lació de centenars de processos de desnonament

Diferents representants de la PAH i afectat per desnonaments es van manifestar el 26 de març davant dels jutjats de Catalunya i a la Ciutat de la Justícia. Els afectats han presentat un formulari en el qual demanen l’anul·lació del seu procés després de manifestar-se davant dels jutjats darrere la pancarta ‘Desnonament il·legal, govern criminal’. La plataforma ha iniciat una campanya de presentació massiva de demandes de petició de nul·litat dels processos d’execució hipotecaris en jutjats d’arreu de l’Estat. Aquesta petició es basa en la sentència del Tribunal de la Unió Europea.

La portaveu de la plataforma ha declarat durant la protesta a la Ciutat de la Justícia que “la ciutadania està fent el que hauria de fer el govern”. En relació amb la sentencia de la Unió Europea, ha afegit que “la sentència diu que el procés és il·legal i vulnera els drets humans”. Per tant, Colau veu “insòlit i inexplicable que el govern espanyol encara no hagi decretat l’aturada dels desnonaments”. La posició que defensen des de la PAH és que “els jutjats actuïn en conseqüència al clam popular”.

En canvi, el PP només promet respectar l’esperit de la ILP hipotecària i no ha explicat que passarà amb les propostes més importants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) com la dació en pagament, la moratòria i el parc de lloguer social.

 

Fonts: Diari Ara (26/03/13), El Periódico (03/04/13)

L’escrache de la PAH

L’escrache de la PAH és una campanya pacífica que s’està treballant conjuntament amb advocats, col · lectius d’artistes i dissenyadors perquè la tingui la màxima repercussió ciutadana. La PAH respecta la llibertat de vot dels diputats, però considera que tenim dret com a ciutadans a informar-los de les conseqüències dramàtiques que ocasionarà la seva decisió perquè les estem patint diàriament. Aquesta campanya serà gradual i està dividida en dues parts, una de virtual per internet i l’altra de seguiment de diputats. Segons la PAH: “Si els polítics persisteixen a mantenir la decisió de la cúpula dels seus partits, iniciarem una segona fase en què farem visible la seva activitat legislativa en els barris on viuen mitjançant cartells i manifestacions perquè no puguin viure de manera impune i sentin la incomoditat en els seus actes quotidians (comprar el pa, anar a la feina, al cinema, etc).  S’ha acabat la impunitat per a aquells que permeten que se segueixin vulnerant els drets humans al nostre país. Els bancs ens menystenen, ens assenyalen com a culpables de la nostra situació, ens enganyen en processos de refinançament, ens maltracten verbalment, ens assenyalen públicament al desnonament del nostre habitatge i ens deixen al carrer sense cap alternativa. Ara ens toca el torn d’assenyalar als que permeten que aquesta situació es produeixi”.

Així, si els diputats no van a la PAH, serà aquesta qui s’acostarà a ells. Així ho ha anunciat la plataforma en un acte en què dos dels seus membres, Ada Colau i Ernesto Marco, han informat de la posada en marxa de la campanya d”escrache’ ‘Hi ha vides en joc’, en relació amb el tràmit al Congrés de la ILP per la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i la promoció del lloguer social, convertida en avantprojecte de llei.

La PAH va fer ahir pública una carta oberta als diputats perquè vagin a reunions del grup i coneguin de prop els casos de les persones que no poden afrontar una hipoteca i estan en risc de perdre la seva vivenda. Si d’aquí una setmana no han contestat els diputats que s’han mostrat partidaris de rebutjar els punts de la ILP, és a dir, els del PP, la PAH anirà a trobar-los, encara que només perquè coneguin més la tragèdia hipotecària, ja que Colau va argumentar que només per desconeixement s’explica que no defensin les propostes.

Colau ha explicat que ahir la PAH va rebre la trucada de Coalició Canària, que va informar que votaria a favor dels punts de la ILP. També CiU els va trucar, per dir-los que no pensen presentar-hi esmenes, paraules que Colau va entendre com una forma de dir que també hi votaran a favor. Queden per posicionar-se UPD, UPN i el PNB. Si al final el PP tomba el projecte, arribarà una altra fase d”escrache’ –forma de pressió pública nascuda a l’Argentina per perseguir exmembres de la Junta de Videla– que consistirà a assenyalar com a responsables els diputats que no aprovin les propostes. Colau i Marco han precisat que l”escrache’ de la PAH no implica cap forma de violència.

Font: PAH, El Periódico, EscracheBCN

ILP per a la reforma del Congrés espanyol

En tres días, la mayoría de las personas de este país tendrán este mensaje. Esta es una idea que realmente debe ser considerada y repasada para el Pueblo.

Ley de Reforma del Congreso de 2011 (enmienda de la Constitución de España)

1. El diputado será asalariado solamente durante su mandato. Y no tendrá jubilación  proveniente solamente del mandato.

2. El diputado contribuirá a la Seguridad Social. Todos los diputados (anteriores, actuales y futuros) que están actualmente en el fondo de jubilación del Congreso pasarán al régimen vigente de la Seguridad Social al día siguiente de la publicación de esta enmienda en el BOE. El diputado participará de los beneficios dentro del régimen de la S.Social exactamente como todos los demás ciudadanos. El fondo de jubilación no puede ser usado para ninguna otra finalidad.

3. Cada diputado habrá de pagar su plan de jubilación,  como todos los españoles.

4. El diputado dejará de votar su propio aumento de salario. Los aumentos de salario estarán previstos en función de una serie de tablas como las que rigen para todos los ciudadanos.

5. El diputado dejará su seguro actual de salud y participará del mismo sistema de salud que los demás ciudadanos españoles.

6 El diputado debe igualmente cumplir  las mismas leyes que el resto de los españoles. Su inmunidad cesará con el cese de su mandato y los hechos delictivos que haya podido cometer habrán de ser juzgados una vez cese su inmunidad parlamentaria sin que, a efectos de prescripción, cuente el tiempo que haya ejercido como diputado.

7. Servir en el Congreso es un honor, no una carrera. Los diputados deben cumplir sus mandatos (no más de 2 legislaturas), después irse a casa y buscar empleo.

Recollida de signatures: http://www.change.org/es/peticiones/ley-de-reforma-del-congreso-de-2011

Registrada la proposta per la ILP contra la pobresa

Representants de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per a una renda garantida de ciutadania (RGC) de 664 euros mensuals per combatre la pobresa s’han reunit aquest divendres amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i han deixat constància de la seva proposta de Llei en el registre de la cambra catalana, el primer pas per poder començar la recollida de firmes de suport entre els ciutadans.

   “És urgent que s’aprovi aquesta renda per donar esperança a les més de 225.000 famílies que no tenen cap ingrés”, ha urgit en declaracions als mitjans després de finalitzar la reunió Diosdado Toledano, un dels representants de la comissió promotora, qui ha recordat que la ILP té el suport majoritari dels sindicats i d’una trentena d’entitats socials.

Per poder materialitzar la ILP en una llei definitiva, la Mesa del Parlament ha d’admetre a tràmit la proposta presentada aquest divendres pels promotors, perquè aquests puguin iniciar la campanya de recollida de les 50.000 firmes que es requereixen perquè el text s’elevi al ple del Parlament, procés per al que disposen d’un termini de quatre mesos.

Toledano ha fet una crida a tots els ciutadans de més de 16 anys que portin més de 12 mesos residint de manera continuada a Catalunya a sumar-se a aquesta ILP, assegurant que “el novembre de 2013 se’ls haurà esgotat totes les prestacions a més del 70% dels registrats a l’atur”.

Toledano ha recordat que la RGC és una prestació que recull l’article 24.3 de l’Estatut i que podran accedir a ella tots aquells que acreditin una carència d’ingressos, tot i que “els que rebutgin una oferta de feina digna la perdran”.

La proposta presentada per la comissió promotora preveu que si s’aprova la RGC cal derogar la renda mínima d’inserció (RMI), per la qual cosa els 100 milions que la Generalitat ha destinat el 2012 a aquest assumpte podrien invertir-se en la nova ajuda.

“El Govern ha de treure els diners d’on sigui perquè estem davant d’una situació d’emergència social”, ha asseverat un altre dels representants de la comissió promotora, Sixte Garganté, que ha concretat que la ILP també preveu que la RGC sigui una prestació complementària perquè els més grans de 18 anys puguin arribar als 664 euros al mes.

D’aquesta manera, si una persona té un sou de 400 euros mensuals, podria disposar d’una RGC de 264 euros: “Es tracta que tots puguin arribar a uns mínims per a la seva subsistència digna”, ha dit Garganté.

La recollida de firmes per a la ILP de la dació en pagament

Ja es porten 2 mesos des que es va iniciar la recollida de firmes per la ILP promoguda des de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca. La iniciativa legislativa popular (ILP) vol aconseguir regular la dació en pagament, una moratòria dels desnonament i la generalització de mesurers de lloguer social. Per a la presentació d’aquesta ILP  estatal es necessiten 500.000 firmes en un termini de mig any. Font: Vilaweb

En el cas de voler contactar amb les PAH per a afavorir la recollida de firmes en el teu lloc de treball aquí hi ha els diferents contactes amb el manuscrit sencer en PDF.