Los García, Catalunya y el futuro de todos

Amb el títol, Los García Cataluña y el futuro de todos, Jordi Piqué, membre del comitè executiu del Cercle Català de Negocis (CCN), presenta un extens vídeo on es desgranen alguns dels arguments que justifiquen que Catalunya sigui un estat independent d’Espanya. Els García són una família prototip formada per quatre membres amb el pare a l’atur, la mare amb un sou retallat, una filla acabada de llicenciar que busca feina infructuosament, i una de més jove que estudia. Les reflexions dels García expliquen a un públic castellanoparlant i allunyat del procés sobiranista, quins són els beneficis de la independència. El vídeo que fa uns dies que ja circula per la xarxa comença amb la presentació de Jordi Piqué .

El ‘sí’ a la sobirania fiscal s’imposa a Seva

Els partidaris de pagar a l’Agència Catalana guanyen amb el 97,85% dels vots i una participació del 22,84%.
Els habitants de Seva (Osona) van votar el 26 de maig en una consulta si volien continuar pagant els impostos a la Hisenda espanyola o bé fer un acte de sobirania fiscal i començar a pagar-los a l’Agència Tributària de Catalunya. (…)

Els ajuntaments que ja han optat per pagar els seus impostos a Catalunya i no directament a Hisenda són Arenys de Munt, Gallifa, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Alella, Campdevànol, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Viladamat i Marçà. Vic encara no ho ha fet, però ho farà a partir del mes de juliol, després d’haver aprovat aquest mes de maig una moció que així ho promovia. I Torelló votarà una moció similar.

La Generalitat ja va avalar la decisió d’aquests ajuntaments assegurant que aquesta acció és dins de la llei, car els impostos que es paguin a l’agència catalana seran transferits a Hisenda, de manera que el govern entén que ningú no deixa de complir les obligacions fiscals. Alhora, el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha anunciat que la Generalitat prepara un mecanisme perquè els ajuntaments puguin generalitzar aquesta pràctica tributària, cosa que hauria de ser l’embrió d’una futura hisenda pròpia catalana.

Font: Vilaweb

Un dels pioners de la insubmissió fiscal opta per distribuir els seus impostos a Catalunya

Municipis i particulars fa temps que impulsen una campanya per pagar els impostos a Catalunya. Ingressen l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària de Catalunya, en el que consideren un gest simbòlic de sobirania fiscal, ja que després aquests diners es transfereixen a la Hisenda espanyola. Ara, i precisament per aquest motiu, un dels impulsors de la campanya ha fet un nou pas: “distribuir-los directament”.

Es tracta de l’Andreu, que té un restaurant amb la seva dona a Siurana, al Priorat. Va ser un dels fundadors de la plataforma d’insubmissió fiscal Diem Prou, però després de veure com els seus impostos continuen anant a Madrid, ha decidit ingressar el primer trimestre de l’IVA d’aquest any directament als qui considera que més ho necessiten.

Segons l’Andreu, “no és que no tingui sentit” pagar els impostos a l’Agència Tributària catalana, ja que “per nosaltres realment és un pas important i que cada cop el faci més gent és molt important”, però considera que no s’està “aconseguint el nostre objectiu, que és prioritzar les persones”. És per aquest motiu que explica que “vam decidir fer aquest altre pas, que és assegurar-nos que aquests diners es queden a Catalunya”.

És així com la Cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, que funciona des de l’any 1974 com un projecte d’integració per a les persones amb discapacitat, han rebut una part dels impostos de l’Andreu, concretament 1.350 euros. Segons ha explicat Carles de Ahumada, director de la cooperativa, els diners serviran sobretot per cobrir els dèficits que en aquests moments ens generen els impagaments de l’administració i les dificultats una mica del moment que pateixen moltes entitats socials”.

Una part dels impostos també han anat a un convent de monges benedictines i s’està en tràmits perquè una altra part es destini als serveis socials de Cornudella de Montsant.

Font: 324

Singulars: La independència, única opció per a Catalunya

Empresari i president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner exposa que el model econòmic espanyol no és el més adient per a Catalunya.
Espanya té un model financer dirigit a grans empreses, com ara la banca, les elèctriques, les telecomunicacions i les constructores, empreses que viuen totes de l’estat, oligopolis. Catalunya, en canvi, té un model econòmic basat en petites i mitjanes empreses, amb un fort component industrial i tecnològic, molt especialitzades i que aporten valor afegit al país.
A Catalunya el 99% de les empreses són petites i mitjanes, generen el 50% del PIB i donen feina a un 70% dels treballadors de Catalunya.

Elclauer.cat – respostes al procés independentista

Una eina que respongui totes les preguntes que el debat sobre la possibilitat d’un Estat propi per a Catalunya ha generat al nostre país. Aquest és el motiu principal d’ElClauer.cat. Un espai on trobar i difondre la informació que molts hem debatut, preguntat i qüestionat en converses de cafè, dinars familiars o diàlegs mentre esperàvem l’autobús. Un clauer per compartir, per fer arribar a tothom i perquè recorri tot el país. Una eina de ple segle XXI adaptada a les preguntes que ens fem catalans i catalanes de tots els orígens i pensaments.

La web està dividida en les següents temàtiques: Institucions, Món, Drets, Diners públics, Empreses, Estat del benestar, Llengua, Educació, Infraestructures, Immigració, Espanya i Esports.

Font: Elclauer.cat

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest ‘per un procés constituent a Catalunya’

Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo per fer pinya a favor d’aquesta nova iniciativa que vol esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament. També poden signar el manifest ‘com a simpatitzants’ els qui no siguin ciutadans catalans. El projecte s’anomena Procés Constituent, i segons els dos promotors podria ben bé ser el nom de la futura candidatura.

El manifest demana que ‘el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja’. També considera que l’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. Defensa ‘un model polític i social nou […] sense repetir fórmules del passat’. Aquest procés constituent requerirà, diuen, l’autoorganització i la mobilització social continuada. Proposen una plataforma unitària ‘que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model’.

‘Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura com més àmplia millor per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una assemblea constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.’

‘El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.’

Els punts del manifest són els següents:

–Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
–Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
–Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
–Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
–No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
–Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
–Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
–Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
–Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
–Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.

Font: Vilaweb