Vaga de la justícia per al 20 de febrer

Les associacions de jutges i fiscals, tret de les més conservadores, han convocat vaga el pròxim dia 20 contra les reformes impulsades pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón. Entre aquests canvis hi ha les noves taxes judicials, que la Generalitat recorrerà al Tribunal Constitucional, la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i diversos canvis en el Registre Civil que, segons denuncien, tenen aires de privatització.

La Unió Progressista de Fiscals, l’Associació Professional Independent de Fiscals i les associacions Jutges per la Democràcia, Fòrum Judicial Independent i Francisco de Vitoria han donat suport a la convocatòria, mentre que les conservadors Associació Professional de la Magistratura i Associació de Fiscals se n’han desmarcat.

Els promotors de la vaga, que són majoria en el sector, asseguren que els canvis suposen menys mitjans i personal per a la justícia i, en conseqüència, menys capacitat per lluitar contra la corrupció, ara que diversos escàndols sacsegen la política espanyola i catalana.

Respecte als canvis en el CGPJ, mantenen que posen en qüestió la independència judicial i la separació de poders. Pel que fa a les taxes –que hauran de pagar els ciutadans, i no només les organitzacions i empreses, com passava fins ara– han denunciat que han fet caure el nombre de litigis un 25%, un preu massa alt, diuen, per evitar el col·lapse de la justícia, que s’hauria d’aconseguir posant-hi més recursos humans.

Font: 324.cat

El fiscal general de l’Estat critica les taxes judicials

En declaracions a la cadena SER, Torres-Dulce ha assenyalat que li hauria agradat que la llei de taxes judicials hagués passat a informe de la Fiscalia i del Consell Fiscal per donar la seva opinió sobre aquesta norma, com ho van fer el Consell d’Estat o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), perquè “ens afecta a tots”.

Ha aventurat que, “en algun cas, les taxes podrien ser excessives i dificultar l’accés a la justícia”, i alhora ha estimat que probablement hi haurà qüestions d’inconstitucionalitat plantejades pels jutges perquè algunes d’aquestes taxes desborden la posició fixada per la sentència del Tribunal Constitucional del 2002, que estableix que la finalitat que no tots els ciutadans suportin el pes de les taxes s’ha d’establir de tal manera que no resultin ni excessives, ni desproporcionades, ni impedeixin l’accés a la jurisdicció o al sistema de recursos.

No obstant, el fiscal general de l’Estat s’ha mostrat partidari de l’existència de taxes judicials amb l’objectiu de recaptar diners perquè el servei públic de l’Administració de Justícia tingui una via pròpia per fer front a les seves necessitats i que no tots els contribuents rebin l’impacte de les taxes judicials.

Font: El Periódico

Els desnonaments deixen al descobert les vergonyes dels grans partits

PP i PSOE s’han vist superats pel drama dels desnonaments i a corre cuita han començat a divagar sobre les possibles sortides al pitjor drama social dels darrers anys


Ni un, ni dos, ni tres, són molts més els suïcidis per causa de la crisi que estem patint, a les autoritats no els hi interessa quantificar el nombre de suïcidis produïts a Catalunya, no sigui que prenguin mal. Independentment del nombre el drama social dels desnonaments s’estén com una taca d’oli sense aturador que afecta a milers de persones cada any a Catalunya, més 400.000 desnonaments en els darrers 4 anys a tot l’Estat Espanyol. Ara els dos grans partits a Espanya s’han posat a la feina i a corre-cuita han començat a buscar solucions, però de moment tot sembla molt de cara a la galeria. Mentre les grans corporacions tenen privilegis descomunals.

PP, PSOE/PSC i CiU van oposar-se a les lleis populars sobre dacions en pagament i ara tots a correr, quan el drama ja ha provocat moltes morts i patiment

Tots aquests partits s’han negat en els darrers anys a buscar una solució real per  aquest trist problema, la seva actitud negativa ha fet augmentar la tragèdia i ha comportat un sentiment de culpa que els ha obligat sense tenir encara la solució a fer promeses.

De fet, caldria recordar el balanç deutor als bancs pel que fa als grans partits polítics en l’informe de fiscalització dels partits polítics a 31 de desembre de 2006:

PSOE (inclòs PSC)………..58,4 milions d’euros

PP …………………………55,7 milions

IU …………………………15,1 milions

PNB………………………..14,7 milions

CIU ………………………..11,9 milions

Amb petits gestos tothom hi sortiria guanyant

Propostes fetes des de la mateixa societat civil, des de Plataforma afectats hipoteca, jutges, advocats, i des d’Europa mateix que considera la llei d’execucions hipotecaries un veritable despropòsit. Han estat moltes les propostes: moratòria dels desnonaments fins que no tinguem una llei justa, dacions en pagament per llei, quites de les hipoteques si el preu actual es inferior al seu preu de taxació fet, amb clàusula de recuperació si algun dia el propietari ven el pis per sobre el preu establert en la quita, però la insensibilitat ha donat un no per resposta.

Per exemple, en el cas dels jutges, fa uns dies el el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) deixés sobre la taula un informe crític d’un grup de magistrats per resoldre el col·lapse dels jutjats pel drama social dels desnonaments i en què es qüestiona el paper dels bancs, ahir l’òrgan de govern dels jutges va agafar les regnes de la polèmica davant la revolta de la judicatura. El vicepresident del CGPJ, Fernando de Rosa, va afirmar que els jutjats “constaten un problema social” amb els desnonaments, el nombre dels quals no ha parat de créixer des del 2008, i va instar el govern espanyol a impulsar una reforma de la llei hipotecària, que data del 1909, per “les disfuncions” detectades. De Rosa va fer aquestes declaracions en la inauguració de les XXII Jornades de Jutges Degans de l’Estat, en què 47 magistrats debatran temes d’actualitat, com ara la seva organització i el drama dels desnonaments. De Rosa va dir que les conclusions dels jutges degans, que explicaran dimecres, es faran arribar al govern de Rajoy i als parlamentaris “dins el respecte al poder executiu i legislatiu”. Tot i això, va advertir als més crítics i sobre sentències innovadores contràries als desnonaments: “No podem substituir la llei actual amb mesures individuals de jutges.”

Fonts: Directe.cat, Avui, Vilaweb

Els jutges es mobilitzen contra les #retallades

La justícia està revoltada per la falta de mitjans i el col·lapse que això suposa als jutjats. Els jutges de tot l’Estat han fet evident aquest divendres el seu malestar per les retallades i els canvis legals que prepara el govern espanyol. Denuncien la pèrdua de poder adquisitiu, que l’administració de justícia no es modernitza i que perdran independència si s’aprova la reforma de la llei del poder judicial que ha redactat el ministre Alberto Ruiz-Gallardón.

S’han fet juntes de jutges a tot l’Estat. A Lleida, per exemple, han aplegat el 60% de tots els jutges de la ciutat. La mobilització ha estat una demostració de força, però consideren que es mantenen els motius que ja els van portar a la vaga l’any 2009.

Els jutges no descarten fer una vaga a partir de l’octubre, si el Ministeri de Justícia no aposta per la modernització dels jutjats i per l’expedient electrònic. Confien, però, poder negociar amb el ministre Gallardón canvis en la llei. (…)

Dels 200 jutges i magistrats de la capital catalana, 143 han estat presents o representats mitjançant delegació en una reunió de la Junta de Jutges, a l’auditori de la Ciutat de la Justícia. Han ratificat per unanimitat el document que preveu, si no hi ha avanços en les negociacions, parades parcials o fins i tot vaga.

Font: TV3