Registrada la proposta per la ILP contra la pobresa

Representants de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per a una renda garantida de ciutadania (RGC) de 664 euros mensuals per combatre la pobresa s’han reunit aquest divendres amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i han deixat constància de la seva proposta de Llei en el registre de la cambra catalana, el primer pas per poder començar la recollida de firmes de suport entre els ciutadans.

   “És urgent que s’aprovi aquesta renda per donar esperança a les més de 225.000 famílies que no tenen cap ingrés”, ha urgit en declaracions als mitjans després de finalitzar la reunió Diosdado Toledano, un dels representants de la comissió promotora, qui ha recordat que la ILP té el suport majoritari dels sindicats i d’una trentena d’entitats socials.

Per poder materialitzar la ILP en una llei definitiva, la Mesa del Parlament ha d’admetre a tràmit la proposta presentada aquest divendres pels promotors, perquè aquests puguin iniciar la campanya de recollida de les 50.000 firmes que es requereixen perquè el text s’elevi al ple del Parlament, procés per al que disposen d’un termini de quatre mesos.

Toledano ha fet una crida a tots els ciutadans de més de 16 anys que portin més de 12 mesos residint de manera continuada a Catalunya a sumar-se a aquesta ILP, assegurant que “el novembre de 2013 se’ls haurà esgotat totes les prestacions a més del 70% dels registrats a l’atur”.

Toledano ha recordat que la RGC és una prestació que recull l’article 24.3 de l’Estatut i que podran accedir a ella tots aquells que acreditin una carència d’ingressos, tot i que “els que rebutgin una oferta de feina digna la perdran”.

La proposta presentada per la comissió promotora preveu que si s’aprova la RGC cal derogar la renda mínima d’inserció (RMI), per la qual cosa els 100 milions que la Generalitat ha destinat el 2012 a aquest assumpte podrien invertir-se en la nova ajuda.

“El Govern ha de treure els diners d’on sigui perquè estem davant d’una situació d’emergència social”, ha asseverat un altre dels representants de la comissió promotora, Sixte Garganté, que ha concretat que la ILP també preveu que la RGC sigui una prestació complementària perquè els més grans de 18 anys puguin arribar als 664 euros al mes.

D’aquesta manera, si una persona té un sou de 400 euros mensuals, podria disposar d’una RGC de 264 euros: “Es tracta que tots puguin arribar a uns mínims per a la seva subsistència digna”, ha dit Garganté.

Més de 20 milions de persones viuen en situació de precarietat a l’estat espanyol

La taxa de precarietat a Espanya, que inclou nuclis familiars amb ingressos conjunts iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, així com famílies sense ingressos, es va incrementar fins a arribar al 43,7% de la població, de manera que en l’actualitat afecta un total de 20,6 milions de persones. Agències

La crisi ha augmentat en dos milions més el nombre de persones adultes que viuen en situació de precarietat, degut sobretot al repunt de l’atur, a la reducció de salaris i als ajustaments duts a terme pel Govern en els últims anys, segons es desprèn l’informe ’Adéu a les classes mitjanes’, elaborat pel col · lectiu de tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), presentat avui en el seu XII Congrés anual, celebrat a Bilbao .

L’informe, elaborat a partir de dades oficials de diferents organismes estatals i autonòmics, revela que la taxa de precarietat a Espanya , que inclou nuclis familiars amb ingressos conjunts iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, així com famílies sense ingressos, es va incrementar fins arribar al 43,7% de la població, de manera que en l’actualitat afecta un total de 20,6 milions de persones.

D’aquesta manera, segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda, les rendes de les llars mileuristes es concentren, sobretot, entre els assalariats que sumen 16 milions, seguits pels adults sense ingressos (2,9 milions) i els autònoms (gairebé 1 , 7 milions).

A finals de 2007, quan tot just es començaven a notar els efectes de la crisi, la precarietat s’estenia al 40% de la població, uns 18,5 milions de persones, entre els quals es comptabilitzaven 2,1 milions d’adults sense ingressos, 744.000 menys que ara.

300 MILIONS MENYS PER LA TRIBUTACIÓ DE LES SICAV.

Des de llavors, els rendiments del treball dels assalariats i autònoms no han deixat de caure, mentre que, per contra, les rendes altes han invertit gran part del seu capital en diferents instruments com les SICAV, societats patrimonials i altres instruments d’inversió per reduir o eludir els pagaments al Fisc. De fet, Hisenda perd anualment prop de 300 milions d’euros per la baixa tributació de les societats d’inversió, que se situa en només un 1%.

Segons Gestha, aquesta quantitat és només la “punta de l’iceberg” , que amaga una bossa de rendes del capital i plusvàlues de “dimensions gegantines” en mans dels accionistes que no tributen en l’IRPF, mentre no retirin la seva participació. Per la seva banda, les grans fortunes eviten retirar els seus fons per no pagar al fisc.

L’elevada taxa de precarietat és diferent en funció del lloc de residència de les persones que es troben en aquesta situació. D’aquesta manera, amb el 53% i el 51% respectivament, Extremadura i Andalusia són les comunitats amb una major precarietat, seguides de Múrcia (47,7%) i Galícia (47,7%). Per la seva banda, Navarra i el País Basc registren la menor precarietat de l’Estat, amb el 22,2% i el 24,1%, respectivament.

Així mateix, els contribuents més benestants també han evitat tributar el gruix del seu patrimoni a l’IRPF, declarant com guanys de capital, el gravamen més elevat fins a la reforma de desembre de 2011 era del 21%, tot i que el nou tipus màxim per a aquestes rendes ( 27%) continua sent molt inferior al que suporten els assalariats pel seu treball, que va des el 24,75% fins al 52%. Amb tot, Gestha valora la major tributació que, a partir de 2013, s’aplicarà a les plusvàlues generades en menys d’un any, una mesura que pretén reduir l’especulació i el frau, com un primer pas cap a la millora de la progressivitat de l’IRPF .

Segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda, aquesta desigualtat entre rendes baixes i altes també s’ha ampliat per les successives pujades d’impostos, especialment en l’IVA i IRPF. A aquestes s’han sumat les retallades aprovats en els últims dos anys i mig, que han impactat especialment en el poder adquisitiu de les rendes inferiors als 33.000 euros anuals, que engloben al 85% dels treballadors.

Per contrarestar aquesta situació de precarietat, Gestha proposa un seguit d’iniciatives que per si soles permetrien recaptar més de 63.000 milions d’euros anuals sense necessitat d’ampliar les diferències salarials i centrant les inspeccions sobre grans corporacions i patrimonis, que concentren el 71,7% de l’evasió fiscal.

Una de les mesures incloses en aquest paquet, que consisteix en excloure els guanys patrimonials especulatives, principalment immobiliàries i sobre valors mobiliaris, del concepte de rendes de l’estalvi, permetria a l’Estat recaptar 1.380 milions d’euros addicionals cada any.

IMPOST A LES GRANS FORTUNES.

A més, entre les propostes per augmentar la recaptació i reduir la desigualtat entre rendes, Gestha també defensa l’aprovació d’un projecte de llei per crear un impost sobre la Riquesa d’àmbit estatal, evitant així les bonificacions autonòmiques al 100% de la quota, amb mínims exempts similars als vigents en l’Impost sobre Patrimoni, a qui substituiria a partir de 2013.

No obstant això, consideren que el tipus efectiu d’aquesta nova taxa hauria triplicar al de l’actual impost, a més d’incorporar fórmules per evitar la interposició de societats amb què les grans fortunes puguin eludir el pagament, així com incloure la ja esmentada exempció de la plena propietat del deute públic.

Tot i estar a favor de l’Impost de Patrimoni, els tècnics d’Hisenda consideren que fins ara la seva aplicació ha estat poc efectiva per les vies d’escapament de les grans fortunes i per les polítiques existents en les diferents comunitats autònomes.

En aquest sentit, el president de Gestha, Carlos Cruzado, ha assenyalat que la posada en marxa d’un impost sobre la Riquesa de caràcter estatal “tindria un major efecte sobre la recaptació i serviria per evitar l’aplicació de noves retallades, amb els quals només es afegeix més pressió sobre l’economia de les classes mitjanes i treballadores “.

Font: Kaosenlared

El 30% dels catalans està en risc de pobresa i augmenta la pobresa infantil

Un de cada cinc catalans està en risc d’afegir a la bossa de pobres ja existents, el 30% dels ciutadans de Catalunya, segons les últimes dades de
l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). “L’amenaça de fractura social és alta”, sosté Teresa Crespo, presidenta del ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social). El 57% dels catalans té problemes per arribar a final de mes. I el 40% són incapaços de fer front a despeses imprevistes. Les dades apareixen en l’últim informe Insocat per a la millora de l’acció social i poden ser benèvols: pertanyen al 2010.

Els estudis, però, apunten cap als nens com els principals perjudicats d’aquesta situació. Els menors de 16 anys són avui dia els més exposats a caure en la pobresa , un 29,5%, segons l’informe Insocat. Han avançat de llarg a la gent gran que, el 2006, eren un 21,1% (enfront del 22,3% dels menors de 16 anys) i ara són un 15,8%. I fins i tot en la franja d’edat entre els 16 i els 64 anys, que avui està en el 28,5%, 3,3 punts més que el 2006. Tot i que s’estan creant noves situacions de pobresa entre la gent gran, aquests encara resisteixen perquè les seves pensions no han variat molt.

Les retallades en serveis socials no només han aprimat l’estat del benestar també han vulnerat els drets mínims de tots els ciutadans recollits a
l’Estatut.

Font: CGT

El Síndic denuncia que la reforma del PIRMI ha afectat 10.000 infants

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha  denunciat aquest divendres que la reforma de la Renda Mínima d’Inserció, antic PIRMI, ha afectat 10.000 infants, una tercera part dels que se’n beneficiaven. En declaracions als mitjans després d’entregar a la presidenta del  Parlament, Núria de Gispert, un informe sobre pobresa infantil, Ribó ha  assegurat que la retirada de la prestació “no té un efecte mecànic” que  porta a l’infant a la pobresa però si que ha denunciat que “és evident  que una de les fonts d’increment de la pobresa” és aquesta. Sobre  l’informe, ha dit que constata que a Catalunya s’inverteix poc en  atenció als infants en comparació amb Europa i de manera poc eficaç.

A través de l’informe, el Síndic i la seva adjunta pels  drets dels infants, Maria Jesús Larios, han reclamat que els infants  quedin al marge de les polítiques de restriccions pressupostàries. A més de la reforma del PIRMI, l’informe també critica la  suspensió o reducció de prestacions adreçades a infants, com per exemple  la destinada a famílies amb infants dse 0 a 6 anys; l’increment de les  quotes d’escoles bressol, de música o de transport escolar; la reducció  de les beques menjador i la supressió de subvencions per fomentar  activitats extraescolars i de lleure.

L’informe  constata que a Catalunya es destina l’1% del PIB a polítiques de  protecció a la infància i la família, per sota de l’Estat (1,2%) i del  conjunt de la Unió Europea (2%). A més afegeix que mentre a la UE amb  aquesta inversió s’aconsegueix reduir el 37% de la taxa de pobresa, a  Catalunya aquesta davallada és només del 27%. Larios ha assegurat que  aquesta inversió “no és prou eficaç en comparació amb altres estats  europeus” i el Síndic ha afegit que “no s’inverteix amb aquesta  prioritat de fer de l’infant el centre de la política pública”.

Segons  dades oficials, el 23,7% dels infants de Catalunya estan sota el llindar  de la pobresa a data de 2010, percentatge dos punts per sobre del de  2008 i que ha crescut per sobre de la taxa de pobresa de la resta de la  població.

Font: Diari Ara

L’ONU acusa Rajoy de portar a la pobresa al 21,8% dels habitants de l´Estat Espanyol

Les retallades del Govern i l’envergadura de la crisi a Espanya han encès totes les alarmes a les Nacions Unides. L’últim informe del Comitè de Drets Econòmics i Socials i Culturals (CDESC) de l’ONU critica sense embuts la configuració aprovats que, denúncia, «perjudiquen de manera desproporcionada» als més desfavorits. L’estudi és anterior a l’últim paquet de retallades aprovat per Rajoy.

El comitè assegura que està «preocupat» per la «reducció dels nivells de protecció» provocada per «les mesures d’austeritat». Retalls que estan «perjudicant de manera desproporcionada» a «els grups desafavorits i marginats», entre els quals cita a dones, nens, persones amb discapacitat, «els adults i els joves desocupats», la gent gran, els gitanos, els immigrants i els sol · licitants d’asil.

Segons l’estudi, s’està produint un increment «considerable» de l’índex de persones en risc de pobresa, fins al punt que el 21,8% de la població viu ja per sota d’aquest llindar. I un de cada quatre menors d’edat pertanyen a aquest grup.

Font: La Voz de Galicia (traduït per CGT)

Bloc colpidor: els nous pobres

A través del bloc Els Nous Pobres diverses persones donen un testimoni colpidor sobre com els ha afectat la crisi  i com han vist reduïda dràsticament la seva esperança econòmica. Les polítiques de retallades estan ocasionant transformacions socials en les que actualment 1 de cada 5 catalans quedi en risc d’exclusió social degut a la pobresa com ara el Pep:

“Hola, em dic Pep, tinc 44 anys i em sento un nou pobre, després d’una vida de dur treball realitzant la meva professió, em trobo ara amb un sou miserable i fent-me càrrec d’una família. Sento que la meva nova empresa s’està aprofitant de la meva experiència i sento que els nostres polítics ens han venut. Malgrat tot, em sento un privilegiat perquè companys meus de professió estan en una situació encara  pitjor. Desitjo que les noves generacions puguin gaudir d’una societat més justa i que aconsegueixin canviar totes les injustícies i tota aquesta competitivitat absurda, que ens ha dut cap al fracàs.”