Diagonal: Sobre la reforma laboral i la seva inconstitucionalitat

Fer un clic a l’enllaç: Diagonal

Anuncis

Laboral? Això és una reforma empresarial

“Quant pitjor, millor” s’ha convertit en la màxima del nou govern espanyol. Sembla que els ministres han llegit atentament el llibre de Naomi Klein “La doctrina del xoc”. Insistir en el malament que estan les coses permet prendre mesures extraordinàries. Aquesta maniobra és clara en el cas de la reforma laboral. El PP ha vingut repetint que l’atur anirà en augment el que obliga a fer una reforma de gran importància i acabar donant tot el poder a les empreses. La nova reforma col·loca a les empreses com jutge, sent part interessada, de les condicions laborals. Decidiran a cada moment el salari, la durada de la jornada i les funcions dels seus treballadors, passant per sobre dels convenis col·lectius, àdhuc sense entrar en pèrdues.

Reduir el salari dels treballadors sens dubte augmentarà els beneficis empresarials, considerats com el més important per al creixement, però no s’estableixen els mecanismes perquè aquests beneficis s’inverteixin a generar ocupació. Qui assegura que els beneficis no es repartiran entre pocs accionistes o acabaran en la Borsa? Mentre les apostes borsàries suposin més beneficis que la inversió productiva, les empreses i inversors preferiran el mercat financer. No hi ha cap iniciativa seriosa per part del govern ni de la Comissió Europea per a regular i gravar el mercat financer, la qual cosa és un factor essencial per a desenvolupar l’economia productiva. D’altra banda, una reforma que afavoreix la desprotecció, l’alta rotació entre atur i ocupació, i la pèrdua de capacitat de negociació no trigarà a tenir com resultat una caiguda dels salaris, que les empreses celebraran, però que farà caure encara més la demanda, l’activitat econòmica i, de nou, l’ocupació.

Continua llegint

Conseqüències de la reforma laboral del PP

– Acomiadament procedent: aquí hi cap ja siguin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i de manera individual o col·lectiva. La baixa mèdica justificada entre 9 i 20 dies és causa d’acomiadament. Tot això per 20 dies d’indemnització per any treballat i amb 12 mensualitats com a límit.

– Acomiadament improcedent: passa de 45 dies per any i 42 mensualitats a 33 dies i 24 mensualitats. S’eliminen els salaris de tramitació.

– ERO: ja no seran supervisats per l’administració ni necessitaran acord. Es posaran en marxa en 15 dies i l’empresa acomiadarà a qui vulgui amb 20 dies per any i un màxim de 9 mensualitats. Serà FOGASA qui carregui amb una part de la indemnització. Els empleats públics podran ser acomiadaments per causes econòmiques.

– Contracte d’aprenentatge: serà amb una durada d’entre 1 i 3 anys. Podrem ser aprenents fins als 33 anys. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.

– Contracte per a PIMES: El salari es completarà amb part de la desocupació del contractat. Tindrà un període de prova d’1 any. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.

– ETT: es converteixen en agències de col·locació i actuaran com ho fa l’antic INEM.

– Contractes a temps parcial: a partir d’ara serà legal la realització d’hores extres per que es potencia aquesta forma de contractació precària.

– Flexibilitat: desapareixen les categories professionals permetent el “noia/o per a tot”. La empresa distribuirà irregularment almenys el 5% de la nostra jornada de treball anual.

– Conveni Col·lectiu: les empreses podran deixar sense efecte el conveni al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i canviar al seu gust fins a la negociació d’un nou. Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre qualsevol altre i seva ultraactivitat serà de 2 anys.

Font: CGT