Dincat denuncia les retallades al tercer sector

Dincat, associació que agrupa 300 entitats dedicades a la discapacitat intel·lectual a Catalunya, va afirmar aquest dijous que les polítiques d’austeritat han tingut com a efecte un retrocés de 30 anys pel que fa als drets i el desenvolupament dels discapacitats intel·lectuals. Dincat ja va organitzar fa un any un acte amb 15.000 participants contra les retallades sota el lema ‘Això sí que no, si ens retalleu, ens abandoneu’ i ara, en l’aniversari d’aquella cita, ha redoblat la seva denúncia. La presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, va advertir que les retallades van arribar quan ja era difícil assistir tots els afectats: “Estem fent un pas enrere en un moment en què encara no s’havia aconseguit la inclusió plena en la societat i la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat intel·lectual”, segons resa un comunicat enviat per la federació.

Dincat ha fet un càlcul sobre l’abast de la retallada pública que ha afectat la seva activitat. L’aproximació és de 53 milions d’euros comptant la tisorada acumulada fins al 2012, a l’espera que el 2013 deixi o no més males notícies. La federació prepara una campanya de sensibilització sobre els efectes de les retallades.

Font: El Periódico

Les ONGs catalanes demandaran el govern per impagament

Catalunya contribuïa a bon ritme fins al 2010 a l’ajuda al desenvolupament i, a poc a poc, s’acostava a l’objectiu de destinar el 0,7% dels seus impostos a la cooperació. La crisi i el canvi de govern van capgirar aquesta situació, i ara l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, responsable de gestionar l’ajuda pública a la cooperació, té un deute que les entitats situen entre 15 i 20 milions d’euros. La Confederació Catalana d’ONGs denuncia que aquests diners són per a programes i projectes amb contractes firmats i unes determinades condicions de pagament, terminis –diuen- que ells compleixen però no cobren. El seu president, Francesc Mateu, ha anunciat que, si no s’arriba a un acord, dissabte que ve presentaran una demanda contra l’agència per impagament dels convenis aprovats.

Des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament els diuen que cobraran però sense concretar-los quan. El director general de l’agència, Carles Llorens, ha explicat a TV3 que van aprovar un acord de govern per allargar aquests programes fins al 2014 i el 2015, una bona solució segons ell per a les organitzacions i per tirar endavant els programes. La Confederació, però, alerta que tal com està la cosa és molt possible que quan puguin cobrar ja no existeixin com a entitats.

La intenció, aprovada al Parlament el 2001, d’arribar a destinar el 0,7% del que recapta Catalunya a l’ajuda al desenvolupament queda més lluny que mai en l’actual context de crisi. Les dades des del 2006 són clares. Mostren com els pressupostos executats en cooperació tendien a acostar-se, els primers anys, a l’objectiu. Però la crisi ha fet que la partida hagi caigut en picat. L’any 2010 s’hi destinaven prop de 57 milions, un 0,45% dels impostos propis, que es redueixen a 22,5 el 2011. Del 2012 encara no hi ha dades, però el pressupost previst ja parla per si sol: 19 milions d’euros.

Unes retallades que afecten de ple les ONGs que treballen per la cooperació, que en molts casos s’han vist obligades a reduir plantilla i a interrompre programes ja engegats als països on treballen. Enmig d’aquesta greu crisi del sector, les tres federacions que fins ara agrupaven les ONGs de pau, drets humans i desenvolupament han culminat un procés que va començar fa anys: la fusió en una sola federació que a partir d’ara aglutinarà 120 entitats.

Font:324

El tercer sector reclama el pagament del deute contret per la Generalitat i d’altres administracions

El deute acumulat amb totes les administracions puja a 640 milions d’euros. La Generalitat anuncia que, tot i haver rebut ja els diners del FLA, no els pagarà els 70 milions corresponent a l’impagament de juliol de 2012 pels serveis concertats d’aquest any

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ha denunciat que entre totes les administracions se’ls deuen 640 milions d’euros, dels quals 435 milions corresponen a la Generalitat de Catalunya. La seva gran queixa va dirigida contra el màxim organisme de Govern al Principat, que tot i haver cobrat els més de mil milions del rescat del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), s’ha negat a pagar-los aquest any part de l’enorme deute acumulat.

En concret, va ser el departament de Benestar Social i Família el que va confirmar divendres que no abonarà els 70 milions d’euros que corresponen a l’impagament de juliol de 2012 pels serveis donats aquest any. Fonts del mateix departament asseguren que l’impagament no serà indefinit, però que no se saldarà fins que no es rebin més diners del Govern espanyol.

El deute amb les entitats socials correspon en un 29% a subvencions, en un 28% a concerts, en un 22% a contractes i en un 20% a convenis, tots impagats. Per altra banda, de la part del deute que correspon a la Generalitat, el departament que acumula un major volum d’impagaments és el de Benestar Social i Família, amb un 65% del deute. El departament d’Empresa i Ocupació representa un 11% dels impagaments, Salut n’acumula un 10%, Ensenyament un 6% i Justícia un 2%. En milions d’euros, el deute de Benestar Social i Família ascendeix als 280.

Des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social alerten que aquests impagaments tenen un impacte directe en la qualitat de vida de l’usuari, ja que poden empitjorar-ne l’atenció i posa està en risc la sostenibilitat de les organitzacions i l’atenció dels col·lectius més vulnerables de la societat. En són un exemple les dificultats que travessen les entitats, ja que el 90% ha hagut d’endarrerir el pagament de nòmines als seus professionals durant el 2012. A això s’hi afegeix que un 51% de les entitats han hagut de fer ajustaments en les plantilles durant aquest any, un 20% han hagut de portar a terme acomiadaments i un 24% ha adoptat altres mesures, com la no substitució de baixes o jubilacions, la reducció salarial o la reducció de ràtios.

Per tot això, demanen al nou govern de Catalunya que s’articuli d’urgència un pla de retorn del deute contret amb les entitats del Tercer Sector Social en totes les variants, així com el compromís de l’administració de fer de mitjancera amb els bancs i caixes per garantir l’accés a línies de crèdit que permetin afrontar la situació.

Font: El Triangle

Les retallades en polítiques actives d’oupació deixen 900 professionals sense feina i 34.000 usuaris sense atenció a Catalunya

La retallada de les polítiques actives d’ocupació prevista en el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, i que se situa al voltant dels 1.500 milions d’euros, suposa l’ofegament de les polítiques dirigides als col·lectius més vulnerables.
Amb aquesta retallada, 34.000 usuaris deixaran de ser atesos i es perdran més de 900 llocs de treball professionals que insereixen gairebé 12.000 persones l’any i dels que fins avui s’han beneficiat milers i milers de ciutadans, els col·lectius més vulnerables de la població: joves, aturats de llarga durada, discapacitats, dones, majors de 50 anys, famílies sense recursos, etc.
Així mateix els sota signants d’aquest manifest demanem a les  administracions responsables que dediquin més diners públics a  polítiques d’ocupació eficients, alhora que ens oferim per construir  noves vies i definir escenaris futurs per donar resposta a les constants  necessitats en aquest àmbit on no resti endèmica una situació  deficitària en matèria d’inserció, integració i inclusió.
Adjuntem el “Manifest de les organitzacions socials en defensa de les polítiques actives d’ocupació”,  signat pel Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, el  Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el Col·legi de Pedagogs  de Catalunya, l’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de  Joventut, la UGT de Catalunya, l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya,  Comissions Obreres de Catalunya, TISOC, Fundació Mambre i el Consell  Nacional de la Joventut de Catalunya.

Font: Ceesc.cat

Les #retallades fan perillar les nòmines del tercer sector

Els impagaments anunciats per la Generalitat de Catalunya per a aquest mes de juliol a les empreses del denominat “tercer sector” i a altres entitats relacionades els aboquen al “col·lapse”, fins al punt que perilla el pagament de les nòmines de 100.000 treballadors d’unes 800 entitats i empreses.

La confederació d’empreses del tercer sector assegura aquest dijous, en un comunicat, que l’anunci del govern català que aquest mes de juliol no podrà fer efectiu cap pagament al sector de serveis socials “ha alarmat les organitzacions d’iniciativa social que gestionen serveis de titularitat pública”.

Davant aquest context d’incertesa, “el marge d’actuació de les organitzacions és mínim”, s’indica en el comunicat, motiu pel qual les empreses reclamen l’estudi i la posada en marxa d’un fons de rescat per al sector social.

A més, demanen, “amb caràcter de màxima urgència”, una reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, per poder expressar-li la situació i veure les maneres de garantir la sostenibilitat del sector.

El govern català, segons el parer d’aquesta confederació, hauria de situar aquest sector com a prioritari, ser més transparent i planificar tot allò relacionat amb el pagament a proveïdors de serveis públics i negociar amb els bancs en nom del sector perquè facilitin línies de crèdit que permetin fer front a la situació.

“És inacceptable assabentar-se de la falta de tresoreria cinc dies abans de final de mes”, es valora en la nota informativa.

Argumenta que “deixar caure les entitats i empreses socials té unes conseqüències gravíssimes com a país”, ja que suposa desatendre drets bàsics de persones que pateixen situacions d’extrema vulnerabilitat, com discapacitats, ancians, nens i joves amb especials dificultats i immigrants, entre d’altres.

Font: Diari Ara

Perilla la feina de 2500 treballadors discapacitats

Més de 2.500 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals poden perdre la seva ocupació a Catalunya si s’aprova el projecte de llei de pressupostos de l’Estat, que retalla un 56% les partides per a la inserció i elimina la discriminació positiva per als discapacitats psíquics.

Segons que van denunciar les dues grans agrupacions de discapacitats intel·lectuals de Catalunya, Ammfeina i Dincat, el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) “ni tan sols garanteix el finançament del 50% del Sou Mínim Interprofessional (SMI) als Centres Especials de Treball (CET), d’obligat compliment normatiu”. Les dues federacions van advertir que amb això “es posa en risc a curt termini més de 2.500 llocs de treball protegits d’especial dificultats dels 7.300 que hi ha actualment a Catalunya repartits en 100 entitats sense ànim de lucre”.    

“També perillen les entitats que apostaven pel Treball amb Suport com eina per integrar a aquests col·lectius en l’empresa ordinària i que en els últims dos anys havia atès a més de 4.500 persones en programes d’inserció especialitzades d’entitats socials”, segons Ammfeina i Dincat. “La destrucció d’ocupació, juntament amb l’atur de creació de places de centres ocupacionals, aboquen a aquest col·lectiu a un retorn a casa”, van alertar.

Diari de Girona – 2 de maig de 2012